[...]Sobre aire i espai en aquesta casa.
Ara n’estic del tot convençuda.
Sense tu això no és més que un desert
movent-se, a voltes, per un lleu vent
que bufa, sense esma, a desgana.
Sense tu això no és més que un desert
movent-se, a voltes, per un lleu vent
que bufa, sense esma, a desgana.
Raquel Riba, 22 de maig de 2008
1 comentari:
És molt dura la sensació de soledat quan hom es queda sol; però cal mirar endavant perquè sempre es pot trobar un oasi al desert que ens guiarà fins el jardí.
Publica un comentari a l'entrada