Com a tots ens ha passat alguna vegada, un dia em vaig trobar caient sense saber com parar. Per sort algú que acabaria sent un molt bon amic em va agafar al vol i em va aturar. De les tantes paraules que em va disparar va sorgir una nova Raquel que es va saber desfer del que no li agradava i va saber veure el món amb uns ulls totalment positius. De totes aquelles paraules caigudes del cel i el nou humor van florir idees d'esperança, lluita i optimisme.
Allà on acaba un camí
en comença un altre
i així anar seguint, seguint, seguint…
Sents el que el vent et crida?
“La força és dins teu”.
Busca-la i treu-la,
només ho has de voler.
Si mai et sents sol
recorda que la vida
mai no corre sola,
sempre hi haurà un bon amic.
No oblidis que la vida és teva
ningú no te la pot prendre.
I quan no trobis el camí,
no et preocupis,
sempre em tindràs a mi.
Si mai et sents trist
recorda aquesta cançó
i viu el dia a dia,
sense mirar enrere,
perquè ara ve el millor!
en comença un altre
i així anar seguint, seguint, seguint…
Sents el que el vent et crida?
“La força és dins teu”.
Busca-la i treu-la,
només ho has de voler.
Si mai et sents sol
recorda que la vida
mai no corre sola,
sempre hi haurà un bon amic.
No oblidis que la vida és teva
ningú no te la pot prendre.
I quan no trobis el camí,
no et preocupis,
sempre em tindràs a mi.
Si mai et sents trist
recorda aquesta cançó
i viu el dia a dia,
sense mirar enrere,
perquè ara ve el millor!
Raquel Riba, 4 de Febrer de 2006
2 comentaris:
M'encanta el missatge optimista d'aquesta cançò. Quan un camí acaba, un altre comença. És una gran veritat. Com també ho és que hi ha camins que em de fer en solitud.
Una abraçada!
La importància de l'amistat és infinita. Una persona amiga és el més gran tresor.
Diu una frase que trobo molt encertada que un amic és una persona que ho sap tot de tu i tot i així t'estima. També n'hi ha qui diu que un amic és una persona amb qui es pot pensar en veu alta. Però una frase que m'agrada especialment diu que els amics són els que vénen al ésser cridats en les prosperitats i sense ser-ho en les adversitats.
Sigui com sigui, les persones amigues ens fan gaudir de la vida i sempre són per donar-nos una mà, o si més no fer-no companyia i recordar-nos que demà el sol tornarà a eixir.
Així que ja sabem: amic meu és aquell que em socorre no aquel que em compadeix.
Maca cançó. (i de la foto, ja ho saps...)
Publica un comentari a l'entrada