Ahir vaig estar buscant antics escrits per fer la tria pel concurs o concursos on algun dia em presentaré. En vaig trobar que ni recordava. Em va fer gràcia retrobar-me amb antigues paraules que havien sortit de mi. Avui us en penjo unes quantes que no tenen massa importància literària -tenia 15 anys!! i tot just començava a experimentar amb els mots-, però sí emocional, perquè tot i que no ho recordo, alguna cosa em deuria passar per escriure-les.
Els cops cauen un rere l’altre
sense lloc on aixoplugar-se.
Mostres d’amor desfet,
d’amor perdut.
Ment en blanc,
sentiments morts.
Un cos sol i fort
torna a plorar.
Ara ja sense dolor
mira nit enllà.
Raquel Riba, 10 d'Abril de 2004
3 comentaris:
Algun savi digué que tot llarg viatge comença amb una primera passa. Tots hem necessitat els primers escrits per jugar amb la llengua i aprendre a com fer que fos ella qui donés aixopluc a les idees de les visites de les muses.
Algun dia tot això veurà tota la llum.
i aquesta foto?
La foto la tens, ejem.
És a Itàlia. T'agradaria fer una volta en barca cap al vespre...ja ho farem!
Publica un comentari a l'entrada