Després d’escriure el somni de la migdiada
ens hem fet l’amor
de la manera més dolça possible
per quedar-nos impregnats
de carícies i petons melosos.
M’he sentit tan dins teu
passejant-me pels racons de la teva pell…
Fer-te l’amor, VidaMeva,
és l’acte més bonic
que pot fer-te el meu cos i ànima
en amorosa harmonia.
A l’acabar ens hem quedat abraçats
amarats de l’aroma del sexe.
I rèiem sense cap motiu
perquè estimar-nos és alegria.
M’agrada que el màxim plaer compartit
arribi a desfermar-se en una gran rialla.
ens hem fet l’amor
de la manera més dolça possible
per quedar-nos impregnats
de carícies i petons melosos.
M’he sentit tan dins teu
passejant-me pels racons de la teva pell…
Fer-te l’amor, VidaMeva,
és l’acte més bonic
que pot fer-te el meu cos i ànima
en amorosa harmonia.
A l’acabar ens hem quedat abraçats
amarats de l’aroma del sexe.
I rèiem sense cap motiu
perquè estimar-nos és alegria.
M’agrada que el màxim plaer compartit
arribi a desfermar-se en una gran rialla.
Raquel Riba, 9 d’Agost de 2009
(foto feta per Natxo Barrau)
4 comentaris:
Em deixes sense paraules. Comparteixo, en tots els sentits, les teves paraules.
És extraordinari el poder riure amb una joia immensa en aquests moments.
Gràcies. T'estimo.
Que bonic el final de tot el sentiment convertit en rialla. Ja ho diuen les lleis de la Física, l'Amor no es perd, es transforma...
;)
Natxo, ja saps que ets la meva/el meu musa, oi? Gràcies a tu. ELUFPA
Magda, m'ha fet molta gràcia el teu comentari sobre la Física. jeje
La part que més m'agrada d'aquests versos és l'última estrofa, perquè el plaer més gran és poder viure aquestes paraules.
Quina gran reflexió, Magda: nova gran llei de la Física per recordar sempre!
Raquel, és un honor ésser el teu musa. M'encanta; però tu més. :)
Sotscrit totalment les teves paraules:
perquè el plaer més gran és poder viure aquestes paraules.
Publica un comentari a l'entrada