Quan em mires amb aquests ulls
que fan l’instant etern,
desitjo tant besar-te
que la por de perdre’t
m’impedeix dir-te
que ets tu qui realment estimo.
que fan l’instant etern,
desitjo tant besar-te
que la por de perdre’t
m’impedeix dir-te
que ets tu qui realment estimo.
Raquel Riba, 2006
2 comentaris:
Que les teves llàgrimes no t'impedeixin veure els estels...
Que mai la por no et tenalli com per no poder expressar qui ets.
Llibera sempre els teus sentiments. Espero que ara sí ho puguis dir.
Gràcies per aquestes paraules tan maques i sinceres.
Des que la vida és Vida no hi ha cap mena de por de dir res i les llàgrimes són de felicitat.
:)
Publica un comentari a l'entrada