Avui uns versos d'una etapa i història especial.
[...]
Potser és que ets d’aquells amors
que el temps no pot esborrar.
Pot ser que m’equivoqui,
o simplement m’hagi enamorat.
Però tant és,
perquè tu m’has fet tocar el cel amb les mans.
Raquel Riba, 11 de novembre de 2006
3 comentaris:
molt bonic, i molt ben il·lustrat.
que tal vegada hi ha amors que s'esborren?
Genial que algú ens faci tocar el cel amb les mans.
Hi ha amors que per molt que volguem esborrar no s'esborren perquè estem enamorats.
Però quan l'enamorament i l'estima passa, tot és més fàcil i et queda un bon record(sempre m'ha agradat més recordar les coses bones, tot i que mai no podem permetre'ns oblidar les dolentes.)
No cal oblidar-les; però tampoc és necessari fer montanyes dels granets de sorra dolents. Ara bé, sempre és millor una vegada passat i entés i acceptat valorar afectuosament lo positiu.
Publica un comentari a l'entrada