El dia que et sentis mancat de mi
hauràs de marxar molt lluny a buscar-me.
Recorreràs prats coberts de vida,
saltaràs muntanyes amb valentia.
Els llamps seran la teva font d’energia
i veuràs el món de colors fantasia.
Passaràs per allà on he trepitjat
resseguint les meves passes amb la mà
i el teu únic desig serà trobar-me ben aviat.
Hauràs de sentir l’escalfor del Sol a la cara,
l’olor de les flors ben de matinada
i la humitat de la terra a la vesprada.
Contra més corris més lluny em tindràs
perquè el camí que segueixes
és el camí que jo he traçat
-alegria i felicitat-.
El camí que jo he fet,
-pau i tranquil·litat-,
és aquell que no es pot viure al teu costat.
El dia que et sentis mancat de mi
recorda que jo un dia no et vaig poder tenir
per això ara sóc lluny de casa.
Recorda que malgrat tot, s’ha de seguir
i com jo, tu també tindràs la teva nit estrellada.
No m’atraparàs mai, el meu camí no acaba.
Raquel Riba, 22 de Febrer de 2008
2 comentaris:
És molt bonic. Tot i que sembli trist és un preciós cant a la llibertat i a la superació personal.
Crec que és perfecte per fer-lo cançó.
Com tu dius, tot i que pugui semblar trist no ho és. Narra el moment d'arribar al punt de no retorn, de veure el que hi ha i voler seguir endavant.
És una mica un punt i final per seguir escrivint altres històries.
Doncs si la vols musicar ja saps! A omplir les hores aprenent a tocar la guitarra! ;)
Publica un comentari a l'entrada