Foto feta dimarts al Turó de l'home. Va ser genial estar als núvols! :)
M’he enfilat sobre un núvol
per acaronar el tacte de la nostra dimensió.
Amb peus descalços
he sentit l’escalfor del Sol
abraçant-me
i amb les mans
he palpat la humitat de cada bes.
N’he agafat bocinets
per endur-me’ls de tornada a casa
i poder-me fer un llit
per dormir entre els estels.
Viatjaré cada nit
amb la lluna per bandera
per acariciar els teus somnis
i endolcir la nostra tendresa.
Raquel Riba, 9 de Desembre de 2009
6 comentaris:
I tu eres la que em deia que ahir no era el seu dia amb les paraules?
La foto és molt i molt maca.
Els dos primers versos són absolutament genials.
Doncs sí! Em va costar moltíssim escriure'l. No em surtien les paraules.
Raquel, és preciós això del llit de núvols... d'aquí et pot sortir un conte infantil. Si t'atraveixes, jo et faig les il·lustracions.
Petons guapa,
Ostres! (per no dir: hòstia!!)
Seria tot un luxe i un enorme plaer que em poguessis fer les il·lustracions. Ara "només" cal que surtin les meves paraules...tot un repte fer una cosa així. Però com sempre dic: tot pot ser!
Hi pensaré! :)
Gràcies per fer-me aquesta proposta. Em fa molta il·lusió.
Doncs ja saps, Raquel, a veure si arriba la inspiració per aquest relat...
El meu mail el trobes al Conte'm un conte, per si vols res.
:)
Publica un comentari a l'entrada