No hi ha cap obstacle que no es pugui superar. Amb la gran senzillesa de quatre paraules tontes, l'essència emergeix vehement; l'esperit de victòria flueix sense límits.Pedretes.
Pedretes.
Em vas posant pedretes al camí
i jo vaig fent saltironets.
Un, dos, tres.
Pedretes.
Pedretes.
Em vas posant pedretes al camí
i jo vaig fent saltironets.
Un, dos, tres.
Pedretes.
Em vols fer caure
i jo volo.
Cada obstacle és una victòria.
Pedretes.
M’omplo les butxaques de pedretes
i quan arribo a casa les pinto de colors vius.
Pedretes.
Les agafo una a una
i formo un gran somrís.
Raquel Riba, 31 de Juliol de 2009
i jo volo.
Cada obstacle és una victòria.
Pedretes.
M’omplo les butxaques de pedretes
i quan arribo a casa les pinto de colors vius.
Pedretes.
Les agafo una a una
i formo un gran somrís.
Raquel Riba, 31 de Juliol de 2009
5 comentaris:
quina foto més maca!!! (no l'havia vist. o si més no, no la recordava).
m'agrada el teu esperit de superació, que res no et deturi i que sempre tractis de cercar som superar els obstacles.
m'agrada el text, té com una sonoritat de cançoneta alegre enfront els problemes.
Hola Raquel,
M'agrada molt que d'una cosa tan simple com són les pedretes facis una reflexió i un poema tan proper, tan curt i a la vegada tan ple de significat.
Magda,
Gràcies! Sempre he pensat que amb poques paraules es poden dir moltes coses, encara que a simple vista semblin poca cosa.
Natxo,
Sí que té una sonoritat característica. Això buscava. Ara que ho dius, pot semblar una cançó per als més petits.
Com sempre, Fora de sèrie!
Gràcies, com sempre.
Publica un comentari a l'entrada