divendres, 11 de setembre del 2009

A la meva terra



Pintes un marc de colors en la història.
Grisos, blavets o rojos
només són alguns dels que hi pots trobar.
Estan escampats arreu, però n’hi ha que els volen borrar.

Guardes un dels més grans secrets:
el saber sobreviure en la clandestinitat
fins al punt de fer-te més forta que mai.
Ets el clar exemple de la dignitat.

T’han humiliat, colpejat i censurat.
T’han rebutjat, aïllat i torturat.
Has estat perseguida durant tants anys,
que has arribat a creure que no venceràs.

Has hagut de sentir tantes coses
que res ja no et fa tremolar,
ans el contrari,
a cada garrotada més forta et fas.

Alguns et donen per morta i enterrada,
són aquells que encara no han après
que ets la lluita personificada
i que de malalta, res!

I, companya, estigues tranquil·la
si mai et sents cansada i necessites reposar,
que nosaltres no tenim aturador
quan es tracta de la nostra llibertat.


Raquel Riba, 7 i 14 de setembre de 2007

1 comentari:

Natxo ha dit...

a més tens la capacitat de també escriure poesia política amb una sensibilitat poètica ingent.

l'amor a la terra és una demostració d'intel·ligència.

tornarem a lluitar, tornarem a vèncer!

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons