dilluns, 7 de setembre del 2009

Ets tendresa, poesia meva


Tants records de tu se m'acumulen

que ni deixen espai a la tristesa

i et visc intensament sense tenir-te.


Miquel Martí i Pol, Llibre d'absències (1985)



Cerca'm a cada instant d'enyorança compartida
i troba'm a cada trosset del teu cos.
Aniré agafada a la vida meva
somrient llum de felicitat absoluta.
Tindré els ditets suaus i càlids
preparats per acaronar-te dolçament
la teva panxeta coixí del meu cor.
Faré néixer flors de colors vius
i posaré nenúfars als llacs dels teus somnis
on m'hi capbussaré alegrament jugant.

Cerca'm a cada instant de felicitat compartida
i troba'm plena de tu, dins teu.

Raquel Riba, 21 de Maig de 2009

2 comentaris:

Natxo ha dit...

saps que davant de les teves paraules jo em quedo sense...

t'ho he dit moltes vegades, la teva és una poesia amb majúscules...

mua

et trobo...

Natxo ha dit...

per cert, i aquesta versió de la tolosana foto?

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons