Semblava que m'anés a fondre. El seu cos s'estenia sobre el meu al llarg del llit. La seva pell fina m'acariciava la meva a cada moviment. Tot era pausat i tranquil com si el temps s'anés aturant fins a restar immòbil tan sols perquè les nostres ànimes s'enamoressin encara més. En el silenci d'aquella habitació, no se sentia cap so foraster; l'oïda era fixada en la veu del seu cos i així sentia la seva respiració trencada i el lleu frec del contacte pell a pell. Fins i tot, em va semblar sentir els sentiments com fluien en l'aire. Hi eren pertot i els sentia xiuxiuejar paraules dolces d'aquelles que no es poden pronunciar perquè no existeixen. Els seus cabells llargs em tapaven els pits i les seves mans m'omplien de besos. Enmig d'aquell estat d'equilibri, tot s'obreeixia. La carn ferma i voluptuosa s'obria camí cap al centre del Paradís. A poc a poc, esclatà la llum, i no cegava. Planejava harmoniosa per dins i per fora, fent de cada racó una espurna que mullava els sentits. Amor...
Raquel Riba, 24 d’Abril de 2009
Raquel Riba, 24 d’Abril de 2009
4 comentaris:
és preciós...
descrius un encontre amorós tal i com un sempre ha somiat fer realitat per gaudir-lo en la companyia perfecte...
gràcies.
m'encates (en tots els sentits, i les teves brometes també).
la veritat és que sí, que tota la seva obra és sublim.
Llengua abolida està esperant que l'agafis i La passió segons Renée Vivien a que l'acabi perquè puguis llegir-lo. Raó de cos, ja el tindrem, que també l'has de llegir.
Hola, no vull interrompre una intimitat tan maca, però m'ha semblat preciós, Raquel. I t'ho volia dir. Tens una sensibilitat molt especial. M'agrada el què dius i com ho dius.
Salutacions!
què "guatxi"! ja no sóc l'únic que et comenta...
m'ha fet molta ilu llegir el que et diuen...
Publica un comentari a l'entrada