Cops amagats

No em diguis que no t’estimo.
No m’ho diguis això,
si saps que per tu em treuria la vida.
No entenc per què em vols mal.
Les teves paraules m’atrapen,
em tomben, m’insulten, m’aixafen.
Quedo desinflada, colpejada,
fosca i violada.
No entenc per què m’odies tant.
D’on et surt tanta mala sang?
Para de clavar-me punyalades per l’esquena.
Així, aviat em trobaran ínfima,
poqueta cosa, ànima en pena.
Aquest dolor em supera.
No tinc forces per seguir.
M’estimo més deixar-me morir.
I ara sí, insulta’m, pega’m,
paralitza’m, colpeja’m.
Però acaba ja,
que vull sentir-me lliure,
plena i alleugerida.
Vull que paguis
pel que m’has fet patir.
Vull que ploris
i moris per dins.

Raquel Riba