Si algun dia hagués de marxar, jo et deixaria els records, perquè no oblidis mai tot el que hem viscut. I amb ells et portaria totes les sensacions que t'he fet sentir i que desitjaria seguir regalant-te cada dia.
Si algun dia ja no hi fos, només vull que agafis les meves ales i prenguis un vol que no hagi d'acabar mai.
Si demà ja marxo, no estiguis trist. Jo he estat feliç i tu m'has donat el més gran tresor: el teu amor, la teva escalfor, tu.
Si ara ja t'he de dir adéu, deixa que t'abraci eternament per última vegada i que et besi suaument els llavis. Deixa que et digui que formes part de mi i que sempre serà així. No oblidis mai aquest moment, aquest somriure final, aquesta calma que m'omple. L'última carícia.
Fins sempre.
Si algun dia ja no hi fos, només vull que agafis les meves ales i prenguis un vol que no hagi d'acabar mai.
Si demà ja marxo, no estiguis trist. Jo he estat feliç i tu m'has donat el més gran tresor: el teu amor, la teva escalfor, tu.
Si ara ja t'he de dir adéu, deixa que t'abraci eternament per última vegada i que et besi suaument els llavis. Deixa que et digui que formes part de mi i que sempre serà així. No oblidis mai aquest moment, aquest somriure final, aquesta calma que m'omple. L'última carícia.
Fins sempre.
Raquel Riba i Raja, 4 de febrer de 2008
1 comentari:
quina forma més tendre, més Raquel, de dir fins ara, fins sempre...
senzillament sublim; les paraules que m'hagués agradat escriure per una sensació així...
:* :)
ELUFPA
Publica un comentari a l'entrada