El pas del Pug VI

Avui fa 6 anys que et vivim sense viure't.

Per molts anys que passin sempre et recordaré i se'm farà un nus a la gola al fer-ho.

Que bé que us ho passaríeu amb l'Otger!

Tres històries d'amor, sexe i ràbia TORNA!

(Perdoneu els problemes amb la imatge. Cliqueu-hi per veure-la bé)

Demà a les 19h teniu l'oportunitat de tornar a viure el recital poètic musicat Tres històries d'amor, sexe i ràbia a la Biblioteca de Collserola Josep Miracle. A càrrec de Natxo Barrau i Salguero, Patrícia Muñiz i Raquel Riba i Raja amb acompanyament de guitarra elèctrica d'Alejandro Cano.

Estem molt il·lusionats! Hem fet retocs per millor l'espectacle i tenim una novetat: podreu comprar el llibret del recital. Així podreu gaudir dels poemes sempre que vulgueu i a la vostra manera.

I com pots arribar-hi? Molt senzill!

1) FGC direcció Sabadell o Terrassa - Important! Us heu de pujar als vagons del mig perquè la parada PEU DEL FUNICULAR és molt petita i el primer i últim vagó es queden dins del túnel "literalment".

2) Quan arribeu a PEU DE FUNICULAR, pugeu les escales (la indicació diu VALLVIDRERA SUPERIOR) Agafeu el funicular i fins al final (Vallvidrera Superior)

3) Un cop sortiu de l'estació, heu de tirar cap a l'esquerra i baixar unes escales. Després, hi ha un carrer que diu Direcció Sant Cugat i que baixa (el mercat queda a la dreta). Aquell carrer és el dels Reis Catòlics i de seguida es troba el Centre Cívic on hi ha la Biblioteca.

Us hi esperem amb moltes ganes! :)

El pas del Pug III

Avui fa 3 anys que et vivim sense viure't.

Vídeos recital poètic

M'acabo d'adonar que no vaig penjar els vídeos post recital "Tres històries d'amor, sexe i ràbia" que vam fer el passat agost. Desitjo que gaudiu tant com ho vam fer nosaltres.

Un tastet dels tres, per separat: Un petit resum del recital: I el més divertit! Tot allò que no es va veure:

Històries del Liceu

Ahir el Natxo i jo vam tenir la gran sort de poder assistir a l'òpera Adriana Lecouvreur al Liceu (gràcies Edu) i en immillorables localitats: llotja!

Però malauradament no vaig poder gaudir plenament de la nit.

En cap moment va funcionar la meva pantalla de sobretítols i a cada pausa ho vaig anar a dir als treballadors, que em deien "ara aviso al tècnic" o "ara el torno a avisar" i així vam estar fins l'últim acte, quan cansada, em vaig aixecar i li vaig dir a la noia que m'obrís la llotja del costat. La seva resposta va ser: sí, m'acaben de dir que no t'ho poden arreglar. No sé si heu anat mai a veure una òpera, però us asseguro que sense els sobretítols no entens ni un sol diàleg, ni argument, ni res. Si fins i tot llegint-los no vam entendre una part que a l'entreacte vam consultar al llibret. Vaig intentar seguir l'obra amb els sobretítols del Natxo, cosa que em va fer estar incòmoda durant 3 hores.

No pot ser que hi hagi problemes tècnics i encara menys que ni te'ls solucionin ni et donin alternatives, com canviar de lloc, que si no ho dic jo encara estaria esperant que arreglessin la pantalla!
Haurien de tenir un plaB per aquests casos com, per exemple, un llibre electrònic, ara que estan tan de moda.

Aquest matí he enviat una queixa via correu electrònic. De moment no hi ha resposta.

Una altra cosa que em va indignar d'ahir va ser un fet que en tots els anys que fa que vaig al teatre encara no havia viscut i, molt sincerament, em va fer pena. La qüestió és que quan es va acabar l'obra i els personatges van anar sortint a saludar, mitja platea s'aixecava i marxava. Però quina educació és aquesta? Poden tenir molts diners per comprar-se localitats a platea, però no saben què és el respecte ni l'educació. Si no t'ha agradat l'obra i no vols aplaudir t'esperes fins al final per marxar. No sé com ho veureu vosaltres, però jo ho trobo de molt mal gust.

En fi... quina nit més mogudeta! Una experiència més cap al sac!

El pas del Pug II

Avui fa 2 anys que et vivim sense viure't.

Per molts anys VidaMeva!

Avui el Natxo, la persona que m'ha ensenyat què és la Vida, fa 32 anys i des d'aquí m'agradaria enviar-li tots els bons sentiments perquè sempre tingui la felicitat recorrent la pell i un somriure d'alegria enganxat al cos.

Gràcies per donar-te'm i fer de la vida, Vida.

Ja saps que sobren les paraules quan es tracta de Nosaltres, perquè el sol fet d'haver creat aquest univers nostre ja ho diu tot. L'amor parla per si sol. ELUFPA

T'estimo t'estim t'estime

En un dia tan especial et vull dedicar la primera part de la cançó "La tarde" de Sindo Garay. La reconeixeràs de seguida.

La luz que en tus ojos arde,
si los abres amanece,
cuando los cierras parece
que va muriendo la tarde.

La penas que me maltratan
son tantas, que se atropellan.
y como de matarme tratan ...
se agolpan unas a otras y por eso no me matan!

Veinte años

Abans d'un examen cal relaxar-se. Així que tots a respirar fons amb la Sílvia i el Cástor.



Aprofito per dir que aquest divendres hi ha un concert molt especial de la Sílvia Pérez Cruz al Coliseum de Barcelona. Ens trobem allà!

Pare meu

La primera vegada que vaig anar a un concert de la Sílvia Pérez Cruz va cantar un poema de Maria Cabrera que em va emocionar. Es diu Pare meu.

A l'endemà el vaig buscar pel youtube, però només vaig trobar un video amb mal so. Avui he trobat aquesta preciositat.

Gaudiu-les -la cançó, la lletra i ella- i emocioneu-vos.

Corrandes d'exili

Vaig conèixer aquest gran poema gràcies a la versió musical que en va fer l'Ovidi Montllor.




Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Pere Quart (Joan Oliver)

El pas del Pug

Avui fa un any que et vivim sense viure't.

Dia de la dona

Aquest dissabte 12 de març es realitzarà un acte pel dia de la dona a la pl. Comas (Les Corts)

Hi haurà novetats respecte els anys anteriors i us puc assegurar que encara serà millor!

Començarem amb una tabalada conjunta de les entitats de percussió del barri, per animar a tothom a venir a la plaça a gaudir i a celebrar un dia com aquest. A mida que aneu arribant, podreu començar els tallers que hi trobareu: us donarem a conèixer dones que han tingut un paper important en la societat i que, tot i la importància que tenen, no sempre són recordades com mereixerien. De segur que quedeu meravellats per alguna d'aquestes dones, i és per aquest motiu que us donarem la possibilitat de fer-vos una xapa amb la seva cara!

Per agafar forces pel que vindrà tot seguit, què millor que gaudir amb els aromes d'una bona xocolatada amb melindros?

Gaudiu d'aquest gust dolcet, animant-vos a pujar a l'escenari per dir la vostra. Què us passa pel cap en un dia com aquest? Coneixíeu les dones que us presentem?

Tindreu al vostre abast tot d'escrits que podreu triar i remenar per llegir-los. També podeu portar els vostres de casa!

Volem que us expresseu i que pugueu dir en veu alta allò que tingueu ganes de dir.

Entre paraula i paraula fruïrem d'unes actuacions molt especials preparades carinyosament pels joves del barri. I per no deixar indiferents les nostres ànimes gaudirem dels cants del gospel!

En acabat, els nostres percussionistes faran l'últim crit al cel per tal que mai més les veus de les dones quedin silenciades.

Us hi esperem!

Dissabte 12 de març

17:00h

plaça Comas

L3 Les Corts

He mirat aquesta terra (II)

A finals del 2009 vam tenir el gran plaer de poder anar a veure l'obra de teatre El jardí dels cinc arbres. Una adaptació dels textos de Salvador Espriu per Joan Ollé.

Entre els actors i actrius meravellosos que hi actuaven també hi havia la gran cantant catalana Sílvia Pérez Cruz. Cantava poemes que s'havien musicat per artistes com Raimon o Marina Rossell. La crítica aquí i aquí.

Va ser tan corprenedor que hi vam anar dues vegades. I sempre hem dit: el que donaríem per tenir les cançons enregistrades per poder escoltar-les a cada instant.

Doncs bé, avui i per casualitat, he trobat un video al youtube on la Sílvia acompanyada per Toti Soler ens canta una de les cançons que va cantar a l'obra: He mirat aquesta terra.

Gaudiu i deixeu-vos emportar per aquesta veu que emociona.

Perquè no oblidem

L'Ovidi sempre va en i amb mi. Des d'aquí m'agradaria recordar-lo perquè mai més ningú l'oblidi i, tot i que en mort, rebi el reconeixement que li pertoca perquè se'l va guanyar amb tot l'esforç i l'enginy de la seva feina.

El més curiós és que les lletres són totalment actuals... per desgràcia.

El seu Autoretrat:

Filosofia de vida

Avui, filosofia de vida de la mà de la gran grandíssima Nina Simone. M'encanta aquest vídeo.
Atenció al pentinat, brutal!
Atenció a la fixació dels ulls...

No la trobeu sublim? Jo, sí.

Terra i cultura

Avui assistirem a la presentació del disc llibre Terra i cultura. Us animo que vingueu que hi actuarà la Sílvia Pérez! i m'imagino que cantarà el poema que va musicar de la Maria Mercè Marçal amb el qual ha guanyat el premi Miquel Martí i Pol: Terra i cultura.
Us deixo la cançó al final de tot. A continuació, la informaió que podeu trobar al web de la Fundació Maria Mercè Marçal:


14 de gener de 2010

Presentació del disc llibre Terra i cultura, amb 18 musicacions de poemes compostes entre el 2008 i el 2009

Cinc de les cançons que recull són extretes del disc Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons, editat per la FMMM.

El músic Lluís Llach (impulsor i membre del jurat del premi Miquel Martí i Pol: Terra i Cultura) presentarà el disc, editat per Cossetània i Enderrock.
Hi actuaran Sílvia Pérez Cruz, Clara Andrés, Jonjo Bosk i Ismael Inarejos.

Hora i lloc: a les set de la tarda al bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29) a Barcelona.

Los nadies

Fa uns anys vaig descobrir aquest enorme text en forma de cançó, per La Gran Orquesta Republicana. Fa dos estius me'l passarien en paper durant el curs de monitor de lleure.

Una gran reflexió:

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.

Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.

Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:

Que no son, aunque sean.

Que no hablan idiomas, sino dialectos.

Que no profesan religiones, sino supersticiones.

Que no hacen arte, sino artesanía.

Que no practican cultura, sino folklore.

Que no son seres humanos, sino recursos humanos.

Que no tienen cara, sino brazos.

Que no tienen nombre, sino número.

Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Eduardo Galeano

He mirat aquesta terra

Ahir vam anar al TNC a tornar a gaudir de l'última funció a Barcelona de El jardí dels cinc arbres. Per primer cop veia dues vegades una obra de teatre. L'experiència és sublim. És genial perquè et pots fixar molt més en els detalls.

Com la primera vegada, no tinc paraules per definir què vaig sentir. I com la primera vegada hi ha una escena que em té el cor robat. És el moment que la Sílvia Pérez (la nostra Sílvia) canta el poema que hi ha a continuació. L'escena és molt maca perquè hi ha molts més personatges a l'escenari: alguns se la miren mentre passa d'última fila a primera i una altra deixa fluir el seu cos, d'esquena, al compàs de la música.
Evidentment dit així no té cap mena de màgia, però viure-ho va ser(x2) una imatge per somniar-la cada nit.

Em pregunto si mai podré tornar a sentir aquests versos d'aquesta veu tan corprenedora. Ara que els escolto per Raimon, em torno a emocionar.

Avui he vist que el poema el va musicar ja fa anys Raimon. Us penjo el video del youtube.





Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu

Aquí teniu fragments de l'obra:

El jardí dels cinc arbres

foto treta del web del TNC

Ahir el Natxo i jo vam anar a veure El jardí dels cinc arbres al TNC. Era una part del regal d'aniversari que em feia.

Sabíem que l'obra estava feta a partir dels textos de Salvador Espriu i que hi actuava la Sílvia Pérez(per ara la millor veu catalana i femenina que he escoltat). Res més. No sabíem ben bé què ens trobaríem.

L'obra recrea els poemes de l'Espriu de tal manera que els puguem viure i veure, amb els seus personatges i indrets. És meravellós com han pogut enllaçar tots els textos creant una història i sense deixar de recitar els poemes. Val a dir que dóna goig i t'emociona sentir recitar com ho fan ells. No és fàcil saber-ho fer i et captiven.

A més, a mida que avança l'obra la Sílvia canta alguns dels poemes amb la seva veu característica, aquell xiuxiueig que es torna clam en un instant. Ens va emocionar. Tot ben entreteixit: personatges, història, poemes, actors, veu, música i escenografia.

L'escenografia senzilla, d'aquelles que et permet fer tot el que necessites. Vaig veure imatges realment precioses. La posada en escena és sublim.

Al final, aplaudiments dempeus i xiulets durant una bona estona. Tot el públic entregadíssim. Gràcies.

Encara estic aclaparada i no aconsegueixo fer una crítica amb cara i ulls, però és que no valen paraules. Últimament -ho parlàvem- estem veient obres tan tan bones que estan deixant el nivell molt alt per les que vindran!!!!

Els intèrprets eren:

Joan Anguera

Ivan Benet

Paula Blanco

Montserrat Carulla

Dani Espasa

Gregori Ferrer

Enric Majó

Eduard Muntada

Victòria Pagès

Sílvia Pérez Cruz

Àngels Poch

Entre d'altres, les composicions musicals són fetes per:

Paco Ibañez

Raimon

Joan Manuel Serrat

Toti Soler

Marina Rossell

Sílvia Pérez Cruz

Amb persones així, com voleu que no surtin tan bé les coses?

Aquesta ja és a la llista de les millors obres que he vist. De moment en són tres (per ordre de preferència):

1. La infanticida i Germana Pau.

Dos monòlegs de Caterina Albert (Víctor Català) Mai no arribaré a veure un personatge-actor com el que vam veure a La infanticida amb Emma Vilarasau. Només us diré que va acabar el monòleg i seguia plorant. I va sortir i va tornar a entrar, i seguia plorant. Fins al final no se li va poder veure un lleu dibuix de somriure als llavis. Això no és posar-se en el personatge, sinó ser el personatge. Per desgràcia hi vam anar l'últim dia i no vam poder repetir. Ho hagués fet encantadíssima de la vida. (La crítica aquí)

2. El jardí dels cinc arbres.

Si no us voleu perdre una de les millors obres que s'han fet, aneu-la a veure. Avui i dimecres són els dos últims dies. Jo hi tornaré avui i/o dimecres.

3. Alícia: viatge al país de les meravelles.

Jo sabia que existia l'Alícia, però era un record molt llunyà. Realment no sabia què li passava ni de què anava. L'obra et permet endinsar-te en el seu món. El Natxo ja va fer una bona crítica i jo ara no repetiré les paraules. Només dir que em va captivar tota l'escenografia i l'adaptació lingüística és insuperable.

Només em queda donar les gràcies al Natxo per fer-me aquests regals tan insuperables. Per fi vam poder veure-la i escoltar-la en directe. :)

La meva eterna pregunta és: per què no enregistren les obres de teatre? I si la vull veure cada dia de la meva vida?
És una llàstima i gens just que estiguin treballant una obra durant mesos per només poder-la representar durant 10 dies.

Paraules contra la violència de gènere

Ja tenim el cartell fet. Animeu-vos a venir per dir la vostra contra la violència de gènere!

(Si cliqueu sobre la imatge la podreu veure millor)