Colga'm, vent, sepulta'm

Oh, colga'm, vent, sepulta'm!
Els meus parents no han arribat.
Damunt meu el vespre errabund
i l'alè de la terra en calma.

Igual que tu, era jo lliure,
i allò que més volia era viure.
I mira't bé el meu fred cadàver, vent,
ningú m'ajuntarà les mans.

Fes que la negra ferida es tanqui
de la vespral fosca a l'empara,
i a la blavosa boira ordena-li
que salms llegeixi damunt meu.

Per tal que pugui retirar-me, sola,
fàcilment cap al darrer son,
amb l'esvelt càrex remoreja, clama
per la primavera, la meva primavera.

Anna Akhmàtova, desembre de 1909, Kíev.

Traducció de Jaume Creus