Lletra a Dolors

Sempre van amb mi tres versos (en cursiva) d'aquest poema de Miquel Martí i Pol que penso que expressa tot allò que sentim en algun moment després que algú estimat mori. Sobren els comentaris perquè no hi ha millors paraules per definir aquest estrany estat que se't queda al cos. Impregneu-vos dels mots i sentiu-vos profundament identificats.


Em costa imaginar-te absent per sempre.
Tants de records de tu se m'acumulen
que ni deixen espai a la tristesa
i et visc intensament sense tenir-te.
No vull parlar-te amb veu melangiosa,
la teva mort no em crema les entranyes,
ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure;
em dol saber que no podrem partir-nos
mai més el pa, ni fer-nos companyia;
però d'aquest dolor en trec la força
per escriure aquests mots i recordar-te.
Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer
sabent que tu creixes amb mi: projectes,
il.lusions, desigs, prenen volada
per tu i amb tu, per molt distants que et siguin,
i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.
Te'm fas present en les petites coses
i és en elles que et penso i que t'evoco,
segur com mai que l'única esperança
de sobreviure és estimar amb prou força
per convertir tot el que fem en vida
i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses,
maduraran els blats i el vent tal volta
desvetllarà secretes melodies;
tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre
entre el record de tu, que m'acompanyes,
i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici.
Des d'aquests mots molt tendrament et penso
mentre la tarda suaument declina.
Tots els colors proclamen vida nova
i jo la visc, i en tu se'm representa
sorprenentment vibrant i harmoniosa.
No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-te absent per sempre.

Miquel Martí i Pol

Aquesta remor

Només ell podia descriure una situació com aquella d'aquesta manera.
Per què en aquests moments giro el cap cap al passat i em brollen del subconsient les paraules d'aquest poema?

Vaig conèixer aquests mots per la versió que va fer el grup català Brams. No l'he trobada al youtube. Si la podeu aconseguir per alguna altra via, us la recomano.

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula
pels carrers i les cases.
Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s'alci
la pols que hi ha pertot
i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable.
Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l'aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitable, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

Miquel Martí i Pol

Així, sempre

foto by Natxo Barrau

amb tot el cos al cap dels dits

per no perdre'm, si puc,

ni un sol instant de vida.

Miquel Martí i Pol

Al fons, les teves palmes
ben obertes,
delicades com l'escuma del teu bes.

A poc a poc te les beso i acaricio
amb tota la pell del cos
a les puntes dels dits.
Tot el cos als dits,
perquè em puguis sentir completa
amb un lleu moviment d'esperit.

Ressegueixo cada línia
amb la saliva que s'escampa
pel teu braç defallit.

Respires.

Per dins sóc una mar en calma
de sentiment viu.

Et llepo el braç amb les dents
i se t'eriça la pell tèbia
mentre una veu xiuxiueja:
"Així, sempre. Vale?"

Si us plau.


Raquel Riba i Raja, 29 i 30 d'agost de 2010

L'exiliat

foto per Raquel Riba i Raja

M'imagino els llargs exilis de tantíssima gent, fora de casa, lluny de tot i el més greu, amb la incertesa de saber si tornaràs mai a veure els teus, la teva casa. Com a la foto, per molt fosc que veiem el camí, sempre trobarem una sortida clara. Només ho hem de provar -fins a l'infinit.

Així que pugui tornaré, germans,

perquè de fet us enyoro.

Ara visc a l'exili i tafanejo

tots els llibres.

No pot ser que el camí

s'hagi esborrat per sempre.

És dur de viure sol

i sempre em dic

que no hem de pensar en la mort,

que no hem de voler pensar en la mort,

per tal que mai no arribem a disfressar-nos

amb un hàbit de discreta resignació.

L'esperança és el do dels qui sofreixen.

Miquel Martí i Pol

Tot té un gest de retorn

foto per Raquel Riba i Raja

Tot té un gest de retorn quan parlo d'estimar-te

i em fa ressò la pluja i la mar tan llunyana.

D'aigua recent les mans i els ulls i tot. Voldria

purificar el silenci amb un sol gest i ungir

secretament de llum els horitzons més íntims.

Llavors fóra el poema; i un enfilall de coses

no sabudes encara: gavines i silenci,

i els teus ulls i silenci, i la tarda, concreta,

pensant-se novament en tot, i jo i l'espai

en una desigual recerca de colomes,

i el prodigi només pressentit del teu cos

fet vent i tarda i llum a les mans tremoloses.

Miquel Martí i Pol

A tall d'exordi

Per un dia tan assenyalat com avui, unes paraules ben sàvies del gran poeta català Miquel Martí i Pol.

Mirem la vida cara a cara i seguim creixent... Per molts anys Natxo! Feliços 30 i els que vindran. :)


Qualsevol de nosaltres, perdedors
irreverents i lúcids, i també
qualsevol d'ells, els altres, instal·lats
en castes de poder i privilegi,
un matí qualsevol, des de la trista
permuta del mirall, podem sentir-nos
exiliats sense sortir de casa.
I què farem, llavors? Invocarem
lleis i preceptes? Cridarem a comptes
els descreguts? Renegarem els déus?
Així s'expressa el temps, sense cap llei
d'impietat, i és bo saber-ho i dir-ho
per assajar de viure amb els sentits
i els sentiments en perpètua vigília.
Mirar la vida cara a cara és un
recomanable i prudent exercici
d'humilitat, una activa i discreta
conspiració que ens apropa a aquell nucli
tan oblidat de nosaltres mateixos
en què a vegades és dur descobrir-se.
Créixer també és saber que la tristesa
i fins i tot l'afront no són, per sort,
exclusiva dels vils, sinó un grotesc
patrimoni de tots, i que pels ulls
dels marginats, dels pobres, dels vençuts,
se'ns en va a tots plegats el goig de viure
harmoniosament i amb alegria.

Miquel Martí i Pol

Molt he estimat i molt estimo encara

Quan em va caure a les mans aquest poema vaig tenir clar que era el millor que havia llegit mai. Segurament dels millors que s'hauran escrit i d'aquells que sempre et tornen a la memòria i et fan sentir més ple. Perquè és vital i amb quatre paraules simples afirma i reafirma l'amor a la vida i a l'estimar. Gaudiu amb la lectura.

Molt he estimat i molt estimo encara.

Ho dic content i fins un poc sorprès

de tant d'amor que tot ho clarifica.

Molt he estimat i estimaré molt més

sense cap llei de mirament ni traves

que m'escatimin el fondo plaer

que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt

he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.

Des de l'altura clara d'aquest cos

que em fa de tornaveu o de resposta

quan el desig reclama plenituds,

des de la intensitat d'una mirada

o bé des de l'escuma d'un sol bes,

proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

Per un foradet

Clavo les ungles a la nit

per obrir carreranys a tots els somnis.

Miquel Martí i Pol

En algun lloc

dins meu

hi ha un foradet

per on m'escolo,

m'escolo

i caic

i escagarrapo el terra

amb ungles dures

per fer els camins

de la desesperació.

Raquel Riba, 30 d’abril de 2009