Lo cavaller St. Jordi es va portar molt i molt bé i un dels llibres que em va regalar va ser Incerta Glòria de Joan Sales. Un llibre que desitjava ja feia anys i que no acabava d'arribar mai.
Només he llegit 45 pàgines, però ja es nota que està escrit d'aquella manera com s'escrivia abans; amb el pes de la realitat que els va tocar viure. Està tot impregnat d'una profunditat immensa i punyent. Ple de vida i mort. Coses de la guerra.
En aquestes 45 pàgines podria fer moltes cites, però aquesta m'ha fet especial gràcia.
-Una set immensa, una gota d'aigua per apagar-la, aquí ho tens tot; l'infinitament gran i l'infinitament petit. No sé si has sentit parlar dels àtoms...
-Perdona -el vaig interrompre de mal humor-; no em vinguis amb històries. Els àtoms són una merda.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluita. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lluita. Mostrar tots els missatges
dijous, 25 d’abril del 2013
divendres, 25 de gener del 2013
Ja sóc química!
Sí, d'acord, tots ho som de químics (físicament), però jo, avui , per fi, després de 6 anys, he acabat la carrera de química!
No puc expressar el que sento. M'he tret un pes de sobre molt gran, MOLT! És inexplicable. Només puc dir que m'ha costat moltíssim arribar fins aquí i que ja ho he aconseguit! :)
No puc expressar el que sento. M'he tret un pes de sobre molt gran, MOLT! És inexplicable. Només puc dir que m'ha costat moltíssim arribar fins aquí i que ja ho he aconseguit! :)
Torn de preguntes a la presentació del Treball de Fi de Grau.
El meu lloc de treball al laboratori.
Gràcies, Maria Sklodowska, per guiar-me fins al final!
Gràcies per les fotos, Natxo.
dimarts, 8 de març del 2011
Dia de la dona
Aquest dissabte 12 de març es realitzarà un acte pel dia de la dona a la pl. Comas (Les Corts)
Hi haurà novetats respecte els anys anteriors i us puc assegurar que encara serà millor!
Començarem amb una tabalada conjunta de les entitats de percussió del barri, per animar a tothom a venir a la plaça a gaudir i a celebrar un dia com aquest. A mida que aneu arribant, podreu començar els tallers que hi trobareu: us donarem a conèixer dones que han tingut un paper important en la societat i que, tot i la importància que tenen, no sempre són recordades com mereixerien. De segur que quedeu meravellats per alguna d'aquestes dones, i és per aquest motiu que us donarem la possibilitat de fer-vos una xapa amb la seva cara!
Per agafar forces pel que vindrà tot seguit, què millor que gaudir amb els aromes d'una bona xocolatada amb melindros?
Gaudiu d'aquest gust dolcet, animant-vos a pujar a l'escenari per dir la vostra. Què us passa pel cap en un dia com aquest? Coneixíeu les dones que us presentem?
Tindreu al vostre abast tot d'escrits que podreu triar i remenar per llegir-los. També podeu portar els vostres de casa!
Volem que us expresseu i que pugueu dir en veu alta allò que tingueu ganes de dir.
Entre paraula i paraula fruïrem d'unes actuacions molt especials preparades carinyosament pels joves del barri. I per no deixar indiferents les nostres ànimes gaudirem dels cants del gospel!
En acabat, els nostres percussionistes faran l'últim crit al cel per tal que mai més les veus de les dones quedin silenciades.
Us hi esperem!
Dissabte 12 de març
17:00h
plaça Comas
L3 Les Corts
diumenge, 30 de gener del 2011
Una feinada
Fa dies que penso d'escriure aquesta entrada al bloc. Potser moltes de vosaltres em podreu entendre...
La veritat és que ja fa anys que em trobo, almenys una vegada a l'any, amb una situació incòmoda que sovint em fa estressar i, si l'època de l'any i els llums que m'enfoquen ho permeten, suar.
Es tracta del moment d'emprovar-me els sostenidors quan he de triar quin compro. Els nois no crec que hi entengueu massa de cordar-ne -de ben segur que teniu més fal·lera per descordar-ne-, però nosaltres, les noies, en general crec que en aquest aspecte tenim la mà trencada.
Però què passa quan just al costat dels gafets o les gafetes hi ha cosides 2 o 3 etiquetes d'uns quants centímetres de llarg, tot tapant-los? I si a més d'aquestes etiquetes en penja una altra d'aquestes, de cartró amb el preu i la marca? I si al costat de tot això trobem la peça magnètica antirobatoris?
Doncs bé, el resultat és una complicada estratègia circense per aconseguir introduir els gafets a les gafetes.
Però la història no acaba aquí! No, no! I si just en el moment d'emprovar i mirar-te i remirar-te marxa la llum a la botiga? Ah!!!! Aleshores ja has begut oli perquè no pots veure absolutament res de res. (sort de la llum dels mòbils)
Doncs tot això és el que em va passar fa uns dies a una botiga de roba interior del Portal de l'Àngel.
La situació va ser molt còmica i totes la vam prendre amb bon humor -quin remei-. Això és veritat, però va ser del tot surrealista. Van ser imatges perfectes per càmeres ocultes i L'APM.
Desconec completament si la persona que ha dissenyat la col·locació de les etiquetes en els sostenidors és home o dona, però jo i des d'aquí li demano, per favor, que revisi la feina feta per agilitzar força el pas pels emprovadors i perquè mai més haguem de fer filigranes ni sortir contracturades quan toca comprar sostenidors nous.
Moltes gràcies.
La veritat és que ja fa anys que em trobo, almenys una vegada a l'any, amb una situació incòmoda que sovint em fa estressar i, si l'època de l'any i els llums que m'enfoquen ho permeten, suar.
Es tracta del moment d'emprovar-me els sostenidors quan he de triar quin compro. Els nois no crec que hi entengueu massa de cordar-ne -de ben segur que teniu més fal·lera per descordar-ne-, però nosaltres, les noies, en general crec que en aquest aspecte tenim la mà trencada.
Però què passa quan just al costat dels gafets o les gafetes hi ha cosides 2 o 3 etiquetes d'uns quants centímetres de llarg, tot tapant-los? I si a més d'aquestes etiquetes en penja una altra d'aquestes, de cartró amb el preu i la marca? I si al costat de tot això trobem la peça magnètica antirobatoris?
Doncs bé, el resultat és una complicada estratègia circense per aconseguir introduir els gafets a les gafetes.
Però la història no acaba aquí! No, no! I si just en el moment d'emprovar i mirar-te i remirar-te marxa la llum a la botiga? Ah!!!! Aleshores ja has begut oli perquè no pots veure absolutament res de res. (sort de la llum dels mòbils)
Doncs tot això és el que em va passar fa uns dies a una botiga de roba interior del Portal de l'Àngel.
La situació va ser molt còmica i totes la vam prendre amb bon humor -quin remei-. Això és veritat, però va ser del tot surrealista. Van ser imatges perfectes per càmeres ocultes i L'APM.
Desconec completament si la persona que ha dissenyat la col·locació de les etiquetes en els sostenidors és home o dona, però jo i des d'aquí li demano, per favor, que revisi la feina feta per agilitzar força el pas pels emprovadors i perquè mai més haguem de fer filigranes ni sortir contracturades quan toca comprar sostenidors nous.
Moltes gràcies.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Diguem PROU
Sovint les dones semblen més interessades
a enllustrar-se les cadenes
que a tractar d'arrencar-se-les.
Mary Wollstonecraft
La dona serà realment igual a l'home
el dia en què es designi una dona incompetent
per un lloc important.
Françoise Giround
En verdad en verdad les digo:
No hay nada más poderoso en el mundo
que una mujer.
Por eso nos persiguen.
Gioconda Belli
Ningú no aconseguirà que et sentis inferior
si no li ho consenteixes.
Eleanor Roosevelt
No sólo de pan vive la mujer.
Gioconda Belli
A l'atzar agraeixo tres dons:
Haver nascut dona
de classe baixa i nació oprimida.
Maria Mercè Marçal
Jo no desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes,
sinó sobre elles mateixes.
Mary Wollstonecraft
a enllustrar-se les cadenes
que a tractar d'arrencar-se-les.
Mary Wollstonecraft
La dona serà realment igual a l'home
el dia en què es designi una dona incompetent
per un lloc important.
Françoise Giround
En verdad en verdad les digo:
No hay nada más poderoso en el mundo
que una mujer.
Por eso nos persiguen.
Gioconda Belli
Ningú no aconseguirà que et sentis inferior
si no li ho consenteixes.
Eleanor Roosevelt
No sólo de pan vive la mujer.
Gioconda Belli
A l'atzar agraeixo tres dons:
Haver nascut dona
de classe baixa i nació oprimida.
Maria Mercè Marçal
Jo no desitjo que les dones tinguin poder sobre els homes,
sinó sobre elles mateixes.
Mary Wollstonecraft
diumenge, 4 d’octubre del 2009
Trista pèrdua
Ha mort als 74 anys Mercedes Sosa. L'admirava i tenia l'esperança de veure-la en directe algun dia, però ja no hi he estat a temps. La seva veu quedarà entre nosaltres per sempre.
Us deixo una cançó de Violeta Parra interpretada per Mercedes Sosa. Tot i que no és seva, penso que avui és molt adient. Gracias a la vida:
Gracias a la Vida que me ha dado tanto
me dio dos luceros que cuando los abro
perfecto distingo lo negro del blanco
y en el alto cielo su fondo estrellado
y en las multitudes el hombre que yo amo.
Gracias a la vida, que me ha dado tanto
me ha dado el oido que en todo su ancho
graba noche y dia grillos y canarios
martillos, turbinas, ladridos, chubascos
y la voz tan tierna de mi bien amado.
Gracias a la Vida que me ha dado tanto
me ha dado el sonido y el abedecedario
con él las palabras que pienso y declaro
madre amigo hermano y luz alumbrando,
la ruta del alma del que estoy amando.
Gracias a la Vida que me ha dado tanto
me ha dado la marcha de mis pies cansados
con ellos anduve ciudades y charcos,
playas y desiertos montañas y llanos
y la casa tuya, tu calle y tu patio.
Gracias a la Vida que me ha dado tanto
me dio el corazón que agita su marco
cuando miro el fruto del cerebro humano,
cuando miro el bueno tan lejos del malo,
cuando miro el fondo de tus ojos claros.
Gracias a la Vida que me ha dado tanto
me ha dado la risa y me ha dado el llanto,
asi yo distingo dicha de quebranto
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto
y el canto de todos que es mi propio canto.
Gracias a la Vida
Gracias a la Vida
Gracias a la Vida
Gracias a la Vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
