El pas del Pug VIII

Avui fa 8 anys que et vivim sense viure't.

Després d'un temps llarg...

Quants anys fa que vaig deixar d'escriure amb freqüència al blog? Ja ni ho recordo i últimament m'adono que ho trobo a faltar.

En aquest últims temps m'han passat moltes coses: m'he independitzat, he anat a viure a un barri amb mala fama i on hi visc molt tranquil·lament amb la persona que estimo, he viatjat, he treballat amb contractets que finalment han esdevingut contracte indefinit, m'he reconciliat amb la ceba i el sushi, he aconseguit fer dieta més d'una setmana seguida, he mirat a les etiquetes dels envasos quantes calories hi ha, he begut llet desnatada sense vomitar, he perdut la por a l'anglès, cuido insectes bastó que es reprodueixen asexualment, he conegut molts pobles de Catalunya, m'han sortit un munt de canes, porto rellotge, tinc smartphone, he vist néixer fills d'amics i he tingut amics que han passat a ser ex-amics, pràcticament no he llegit ni un llibre i amb prou feines he pogut escriure quatre versos mal comptats...

M'han passat coses que pensava que no em passarien mai. Ja veieu que motius per escriure n'he tingut, però m'he estimat més fer altres coses. Coses de la vida.

Últimament també m'adono molt del pas del temps i sento que m'estic fent gran. Sí, en tinc 26, tinc tota la vida per viure i sóc conscient que el temps passa i la vida s'ha de viure. No us ho sé explicar, sempre he sentit molt el temps a la pell, simplement noto la importància de l'existència i em sento afortunada. És tan impressionant pensar en tot el que ha hagut de passar a l'univers perquè ara estigui aquí davant la pantalla. És meravellós. No trobeu?

I sobretot, sovint sento que necessito escriure, però no ho faig. Potser ja va sent hora que em deixi tornar a portar sense pensar massa.

El pas del Pug V

Avui fa 5 anys que et vivim sense viure't.

Incerta glòria

Lo cavaller St. Jordi es va portar molt i molt bé i un dels llibres que em va regalar va ser Incerta Glòria de Joan Sales. Un llibre que desitjava ja feia anys i que no acabava d'arribar mai.

Només he llegit 45 pàgines, però ja es nota que està escrit d'aquella manera com s'escrivia abans; amb el pes de la realitat que els va tocar viure. Està tot impregnat d'una profunditat immensa i punyent. Ple de vida i mort. Coses de la guerra.

En aquestes 45 pàgines podria fer moltes cites, però aquesta m'ha fet especial gràcia.

-Una set immensa, una gota d'aigua per apagar-la, aquí ho tens tot; l'infinitament gran i l'infinitament petit. No sé si has sentit parlar dels àtoms...

-Perdona -el vaig interrompre de mal humor-; no em vinguis amb històries. Els àtoms són una merda.

El pas del Pug III

Avui fa 3 anys que et vivim sense viure't.

El pas del Pug II

Avui fa 2 anys que et vivim sense viure't.

Per molts anys VidaMeva!

Avui el Natxo, la persona que m'ha ensenyat què és la Vida, fa 32 anys i des d'aquí m'agradaria enviar-li tots els bons sentiments perquè sempre tingui la felicitat recorrent la pell i un somriure d'alegria enganxat al cos.

Gràcies per donar-te'm i fer de la vida, Vida.

Ja saps que sobren les paraules quan es tracta de Nosaltres, perquè el sol fet d'haver creat aquest univers nostre ja ho diu tot. L'amor parla per si sol. ELUFPA

T'estimo t'estim t'estime

En un dia tan especial et vull dedicar la primera part de la cançó "La tarde" de Sindo Garay. La reconeixeràs de seguida.

La luz que en tus ojos arde,
si los abres amanece,
cuando los cierras parece
que va muriendo la tarde.

La penas que me maltratan
son tantas, que se atropellan.
y como de matarme tratan ...
se agolpan unas a otras y por eso no me matan!

Les fases de l'abisme

1. El mal de l’abisme

Una altra fiblada m’ha deixat sense respiració.

Quantes vegades més hauré de sentir
que el cos se m’estripa
que el cor explota
i que m’asfixio amb el meu propi verí?
No vull sentir-me paralitzada
ni forastera dels meus propis sentiments
que també són els teus.
No vull sentir-me espia
d’una relació que no va amb mi,
però que maltracta tot el que sóc.
No m’agrada que us mireu.
No vull que us parleu ni us abraceu.
No vull que cap complicitat us envaeixi
i jo m’ho quedi mirant des de mi.
No m’agrada el que sou,
i no sé què sou.
No vull que de tu surtin les paraules
que un dia ens van fer el que som
per fer somriure a un cos nouvingut
maltractat per la seva pròpia inconsciència.
Tu no has de ser especial
per a ningú que no sigui jo
i, en canvi, veig massa espurnes a ulls aliens.
No hi entenc de possessions.
Jo només vull que el temps
no panseixi el que més vull
i que les teves paraules
no traeixin el que som.


2. L’auto-odi de l’abisme

Quan la sang em bull
i veig el pitjor de mi en acció
m’avergonyeixo tant de mi
que no sortiria de la closca en anys.
No em puc permetre admetre
que ara lluito contra uns sentiments
que sempre he rebutjat.
El dolor és doble:
el que sento
i el que sento per sentir el que sento.
Em sé ridícula
quan la còlera s’apodera de mi
i em fa dubtar de tot el que m’envolta.
No vull patir ni fer-me mal.
No vull que les meves neures
ens acabin dividint.
Vull amagar-me del que sento

i no caure mai més

en un moment de debilitat.

3. La superació de l’abisme

Després de desitjar que caiguin avions
em mires amb la mirada més sincera
i jo em pregunto per què el meu cervell
ha d’estar contínuament entre dos mons.
Quan mataria de ràbia i de pena
tot el teu cos apunta cap a mi
i em sento culpable
pels delictes que encara no he comès.
Les teves paraules no deixen espai al dubte
i les abraçades segellen el nostre pacte,
però pensar que no tot ho puc controlar
em fa perdre el meu nord.
No em castiguis pel que sento
perquè m’acabo d’adonar que sóc humana.
Perdona’m.
No em mortifiquis
per aquest nou jo que ara et revelo.
T’asseguro que el meu cos
ja ha estat flagelat pel meu amor propi.
Només demano que miris des d’on jo sóc
i et preguntis si t’agradaria veure el mateix
amb els teus ulls.
Necessito una mica més de paciència
i tota comprensió
per poder sortir d’aquest martiri
sense ferides incurables.
Sé que ho faré.
Ho farem amb confiança
mirant-nos sincerament als ulls.

Raquel Riba i Raja
25 de març de 2012

Preguntes

Tu entens la mort?

Així doncs,

tampoc entens la vida.


Raquel Riba i Raja
18 de novembre de 2011

Raquel 1 - DGT 0: fi del partit

Per fi ja ho puc dir: ja tinc el carnet de conduir!

Després de 2 anys d'estar apuntada a l'autoescola i de 44 hores circulant per Barcelona i rodalies puc dir que sí: sóc dona i m'he tret el carnet a la primera i, ATENCIÓ, sense fer cap error!

La veritat és que l'examen em va anar molt bé. Zona superpija (Pedralbes): des de la zona d'examen l'examinadora em va fer baixar fins la Diagonal i d'allà a la ronda. Tornant de nou per Diagonal i cap a la zona d'examen a deixar el cotxe.

Això sí, vaig tenir un moment crític: la sortida que havia d'agafar estava més a prop del que em pensava i vaig entrar massa ràpid. Per sort vaig controlar el cotxe sense cap problema, però quina reducció de velocitat!
Per no dir que, tornat per la Diagonal, dos taxistes gairebé arriben a les mans al costat del meu cotxe, mentre esperàvem que el semàfor es posés verd...

Un examen molt entretingut. xD

Ara entro en el món de les persones que tenim carnet i no el podem utilitzar perquè no hi ha cotxe esperant-nos, així que estic buscant un cotxe de segona mà. Si algú en sap d'algun que m'ho faci saber, si us plau.

Com em va dir el meu professor: tens carnet -o llicència per matar, com li agrada dir a ell- però NO saps conduir! Ara arriba l'aprenentatge.

Endavant, doncs!

Barcelona decideix

Aquest matí m'he llevat ben d'hora per anar a dir la meva a la Consulta sobre la Independència i he estat la vuitena a l'escola on vaig fer primària.

Pel que fa a la independència de Catalunya no ens podem adormir!

Estic emocionada, no hi ha paraules!

Tant sí com no, aneu a votar. És importantíssim que fem saber a tothom què pensem i què volem.

Que passeu un gran diumenge.

//*//

El pas del Pug

Avui fa un any que et vivim sense viure't.

Dia de la dona

Aquest dissabte 12 de març es realitzarà un acte pel dia de la dona a la pl. Comas (Les Corts)

Hi haurà novetats respecte els anys anteriors i us puc assegurar que encara serà millor!

Començarem amb una tabalada conjunta de les entitats de percussió del barri, per animar a tothom a venir a la plaça a gaudir i a celebrar un dia com aquest. A mida que aneu arribant, podreu començar els tallers que hi trobareu: us donarem a conèixer dones que han tingut un paper important en la societat i que, tot i la importància que tenen, no sempre són recordades com mereixerien. De segur que quedeu meravellats per alguna d'aquestes dones, i és per aquest motiu que us donarem la possibilitat de fer-vos una xapa amb la seva cara!

Per agafar forces pel que vindrà tot seguit, què millor que gaudir amb els aromes d'una bona xocolatada amb melindros?

Gaudiu d'aquest gust dolcet, animant-vos a pujar a l'escenari per dir la vostra. Què us passa pel cap en un dia com aquest? Coneixíeu les dones que us presentem?

Tindreu al vostre abast tot d'escrits que podreu triar i remenar per llegir-los. També podeu portar els vostres de casa!

Volem que us expresseu i que pugueu dir en veu alta allò que tingueu ganes de dir.

Entre paraula i paraula fruïrem d'unes actuacions molt especials preparades carinyosament pels joves del barri. I per no deixar indiferents les nostres ànimes gaudirem dels cants del gospel!

En acabat, els nostres percussionistes faran l'últim crit al cel per tal que mai més les veus de les dones quedin silenciades.

Us hi esperem!

Dissabte 12 de març

17:00h

plaça Comas

L3 Les Corts

Sense senyal

Aquest matí la primera notícia que he sentit ha estat aquesta.

Jo també m'uneixo a la protesta.

Allò de sempre

Fins fa uns minuts no he pogut escoltar la roda de premsa que l'entrenador del Girona, Raul Agné, va fer a Osca després del partit del passat cap de setmana.

Per qui no sàpiga què va passar:

Els periodistes li fan preguntes en castellà i ell les respon. Un periodista català li fa una pregunta en català i la comença a respondre en català. Periodistes locals el tallen perquè respongui en castellà. Agné diu tranquil·lament que aquesta la respondrà en català i a ells ja els respondrà en castellà "cap problema", però això no els satifà: pretenen que les respongui totes només en castellà. Vist això Agné decideix suspendre la roda de premsa.

M'agradaria destacar el "No da igual, no!" Diu tantes coses amb 4 mots...

Ho podeu veure a continuació:

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3368670

Des del meu petit raconet a internet vull i necessito donar suport a Agné perquè n'estic farta d'aquestes tonteries. Molt. I m'irrita que no ens vulguin deixar expressar com ens dóna la gana.

També vull donar-li les gràcies. Desitjo que mica en mica tots fem veure al món els nostres drets.

Després de veure les imatges, què és el primer que us ha passat pel cap?

La patata fregida

Avui és Sant Valentí i com que no conec a cap Valentí, no hi ha cap motiu de celebració.

Punt i final.



P.S: I això pels més empalagosos: mi corazón palpita como una patata frita.

Una feinada

Fa dies que penso d'escriure aquesta entrada al bloc. Potser moltes de vosaltres em podreu entendre...

La veritat és que ja fa anys que em trobo, almenys una vegada a l'any, amb una situació incòmoda que sovint em fa estressar i, si l'època de l'any i els llums que m'enfoquen ho permeten, suar.

Es tracta del moment d'emprovar-me els sostenidors quan he de triar quin compro. Els nois no crec que hi entengueu massa de cordar-ne -de ben segur que teniu més fal·lera per descordar-ne-, però nosaltres, les noies, en general crec que en aquest aspecte tenim la mà trencada.

Però què passa quan just al costat dels gafets o les gafetes hi ha cosides 2 o 3 etiquetes d'uns quants centímetres de llarg, tot tapant-los? I si a més d'aquestes etiquetes en penja una altra d'aquestes, de cartró amb el preu i la marca? I si al costat de tot això trobem la peça magnètica antirobatoris?
Doncs bé, el resultat és una complicada estratègia circense per aconseguir introduir els gafets a les gafetes.

Però la història no acaba aquí! No, no! I si just en el moment d'emprovar i mirar-te i remirar-te marxa la llum a la botiga? Ah!!!! Aleshores ja has begut oli perquè no pots veure absolutament res de res. (sort de la llum dels mòbils)

Doncs tot això és el que em va passar fa uns dies a una botiga de roba interior del Portal de l'Àngel.

La situació va ser molt còmica i totes la vam prendre amb bon humor -quin remei-. Això és veritat, però va ser del tot surrealista. Van ser imatges perfectes per càmeres ocultes i L'APM.

Desconec completament si la persona que ha dissenyat la col·locació de les etiquetes en els sostenidors és home o dona, però jo i des d'aquí li demano, per favor, que revisi la feina feta per agilitzar força el pas pels emprovadors i perquè mai més haguem de fer filigranes ni sortir contracturades quan toca comprar sostenidors nous.

Moltes gràcies.

Naturalment químic

Ahir, després de dinar, vaig anar a passejar per airejar-me una mica després de massa dies tancada a casa estudiant.

Quan surto m'agrada fixar-me en el que m'envolta i sovint trobo coses curioses.

Ahir em vaig fixar en un cartell d'una fruiteria i he tingut la necessitat de compartir el contingut amb vosaltres.

El cartell era de cartró, escrit a mà, i estava a sobre de les mandaries. Hi deia: MANDARINES NATURALS.

Com sempre que apareix la paraula NATURAL en alguna botiga, la Raquel s'enfada o pensa que ja està bé de tanta tonteria amb la paraula dels nassos. Li passa el mateix amb ORGÀNIC o QUÍMIC o BIOLÒGIC.

Per culpa del màrqueting i la mala utilització que es fa d'aquestes paraules, les persones tenen conceptes totalment erronis del que els envolta. Personalment, estic totalment en contra d'utilitzar QUÍMIC, per exemple, per dir que una cosa és dolentíssima i que millor que no la compris no fos cas que en sortissis perjudicat. En canvi, si utilitzem la paraula NATURAL significa que allò és boníssim per la teva salut i que és el que has de comprar i, a més a més, no té ni una engruna de res QUÍMIC.

Així, la mala utilització d'aquestes paraules ha fet creure a molta gent que NATURAL és el contrari de QUÍMIC. PERO SENYORS/ES!!! QUAN S'ADONARAN QUE TOT ALLÒ QUE ENS ENVOLTA ÉS QUÍMIC? TOT EL QUE ÉS NATURAL ÉS QUÍMIC I NO PER AIXÒ HA DE SER MILLOR O PITJOR!

El dia que tothom sàpiga que TOT és química, seré la persona més feliç del món.

Mentrestant, seguiré fent carotes quan vegi els anuncis de la tele i els cartellets de les botigues.

Ah! Per cert, les úniques mandarines que he vist mai no-naturals són les de decoració i que jo sàpiga no es mengen. No sé si vosaltres heu comprat mai unes mandarines comestibles que no siguin naturals. Si és així, feu-m'ho saber!


Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Hores bruixes

De sobte m'he oblidat de tot.

El so dels petards es tornava silenci.
Un silenci buit i opac.

Com pot ser tan incolor un pensament?

Podia tocar el límit amb els dits
i seguir sense creure el que era.

Tot això cal, realment?

Diuen que avui he de sortir
per espantar les bruixes.

Les que em guien?

La incertesa sí que fa por.
Pobres bruixes...

Avui sortiré a espantar els dubtes.
I demà, renaixeré.


Raquel Riba

Fins sempre, Pug

Raquel, tinc gana, tinc gana, tinc gana. Falta molt per sopar?

No ho veig clar això de la neu...

...però si tinc set l'hauré de trepitjar...

Recordo el primer moment.
Eres una boleta de pèl blanc
amb taquetes marrons a la panxa.
I les primeres preguntes:
-Quan sigui gran encara les tindrà?
Recordo 15 anys d’aprenentatge.
Has estat la millor escola
dels valors que molts no entendran mai.
Recordo els jocs, la muntanya, la casa.
La teva cara i la teva mirada fixa
mentre menjava iogurts.
La teva afició per passar
per sota les cames mentre dinàvem
amb la consegüent raspatllada de pantalons
que ja eren una capa blanca
que tant costarà de marxar.
Recordo com em prenies el pèl
perquè t’obrís el terrat
i com m’ha agradat sempre
deixar-me’l prendre.
Que tant era si estava estudiant
o mirant la tele,
si tu volies carícies
només et calia fer aquella carona tendra.
Recordo les llargues converses
que només entenia jo.
De fet, puc dir que he viscut sempre amb tu.
15 anys dels 21 que tinc,
per això era com si fossis
el meu germà petit.
I amb això penso que ja està tot dit.
Ara que has tancat el cercle
només puc recordar-te i somriure
per haver viscut amb tanta alegria
i saber que sempre et portaré amb mi
perquè ets el gos de la meva vida.
Gràcies, Pug.


Raquel Riba, 6 abril 2010