Em pesa als ulls un estat d'absència.
Les parpelles em cauen pausades
per la suavitat desplegada del teu ventre.
Quan la llum ha entrat
i ens hem trobat amb l'escalfor i la suor de la nit
els petons se'ns han desfet a les mans.
A l'instant hem sentit la necessitat a la pell
i ens hem estimat amb la tendresa dels matins.
Ara, ben sola, em recorren pels braços
totes les carícies passades
i em cau als muscles l'enyorança
feixuga de la teva presència.
Desitjaria tenir-te a la falda
per sadollar-me lentament
de tots els teus nèctars
i nedar alliberada per les calmes
d'entre els teus pits.
I t'enyoro tant que em falta l'aire
i els peus cansats se m'ancoren en terra
i quedo fixada.
Amb ulls orbs miro endins
i t'abraço tota la nit.
Raquel Riba i Raja, 9-10 d'abril de 2011
dimarts, 12 d’abril del 2011
diumenge, 10 d’abril del 2011
Barcelona decideix
Aquest matí m'he llevat ben d'hora per anar a dir la meva a la Consulta sobre la Independència i he estat la vuitena a l'escola on vaig fer primària.
Pel que fa a la independència de Catalunya no ens podem adormir!
Estic emocionada, no hi ha paraules!
Tant sí com no, aneu a votar. És importantíssim que fem saber a tothom què pensem i què volem.
Que passeu un gran diumenge.
//*//
Etiquetes:
Català,
catalunya,
independència,
pensaments,
política
dimarts, 5 d’abril del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
