He mirat aquesta terra (II)

A finals del 2009 vam tenir el gran plaer de poder anar a veure l'obra de teatre El jardí dels cinc arbres. Una adaptació dels textos de Salvador Espriu per Joan Ollé.

Entre els actors i actrius meravellosos que hi actuaven també hi havia la gran cantant catalana Sílvia Pérez Cruz. Cantava poemes que s'havien musicat per artistes com Raimon o Marina Rossell. La crítica aquí i aquí.

Va ser tan corprenedor que hi vam anar dues vegades. I sempre hem dit: el que donaríem per tenir les cançons enregistrades per poder escoltar-les a cada instant.

Doncs bé, avui i per casualitat, he trobat un video al youtube on la Sílvia acompanyada per Toti Soler ens canta una de les cançons que va cantar a l'obra: He mirat aquesta terra.

Gaudiu i deixeu-vos emportar per aquesta veu que emociona.

He mirat aquesta terra

Ahir vam anar al TNC a tornar a gaudir de l'última funció a Barcelona de El jardí dels cinc arbres. Per primer cop veia dues vegades una obra de teatre. L'experiència és sublim. És genial perquè et pots fixar molt més en els detalls.

Com la primera vegada, no tinc paraules per definir què vaig sentir. I com la primera vegada hi ha una escena que em té el cor robat. És el moment que la Sílvia Pérez (la nostra Sílvia) canta el poema que hi ha a continuació. L'escena és molt maca perquè hi ha molts més personatges a l'escenari: alguns se la miren mentre passa d'última fila a primera i una altra deixa fluir el seu cos, d'esquena, al compàs de la música.
Evidentment dit així no té cap mena de màgia, però viure-ho va ser(x2) una imatge per somniar-la cada nit.

Em pregunto si mai podré tornar a sentir aquests versos d'aquesta veu tan corprenedora. Ara que els escolto per Raimon, em torno a emocionar.

Avui he vist que el poema el va musicar ja fa anys Raimon. Us penjo el video del youtube.





Quan la llum pujada des del fons del mar
a llevant comença just a tremolar,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent
el falcó s'enduia la claror del cel,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la nit
i boques de fosca fressen als camins,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la pols
de les fulles aspres del llunyans alocs,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud
dels meus morts que riuen d'estar sempre junts,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforç
de passar la rella damunt els records,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec
com l'hivern despulla la son dels sarments,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls
de l'aiguat de sobte baixa pels rials,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra.

Salvador Espriu

Aquí teniu fragments de l'obra:

El jardí dels cinc arbres

foto treta del web del TNC

Ahir el Natxo i jo vam anar a veure El jardí dels cinc arbres al TNC. Era una part del regal d'aniversari que em feia.

Sabíem que l'obra estava feta a partir dels textos de Salvador Espriu i que hi actuava la Sílvia Pérez(per ara la millor veu catalana i femenina que he escoltat). Res més. No sabíem ben bé què ens trobaríem.

L'obra recrea els poemes de l'Espriu de tal manera que els puguem viure i veure, amb els seus personatges i indrets. És meravellós com han pogut enllaçar tots els textos creant una història i sense deixar de recitar els poemes. Val a dir que dóna goig i t'emociona sentir recitar com ho fan ells. No és fàcil saber-ho fer i et captiven.

A més, a mida que avança l'obra la Sílvia canta alguns dels poemes amb la seva veu característica, aquell xiuxiueig que es torna clam en un instant. Ens va emocionar. Tot ben entreteixit: personatges, història, poemes, actors, veu, música i escenografia.

L'escenografia senzilla, d'aquelles que et permet fer tot el que necessites. Vaig veure imatges realment precioses. La posada en escena és sublim.

Al final, aplaudiments dempeus i xiulets durant una bona estona. Tot el públic entregadíssim. Gràcies.

Encara estic aclaparada i no aconsegueixo fer una crítica amb cara i ulls, però és que no valen paraules. Últimament -ho parlàvem- estem veient obres tan tan bones que estan deixant el nivell molt alt per les que vindran!!!!

Els intèrprets eren:

Joan Anguera

Ivan Benet

Paula Blanco

Montserrat Carulla

Dani Espasa

Gregori Ferrer

Enric Majó

Eduard Muntada

Victòria Pagès

Sílvia Pérez Cruz

Àngels Poch

Entre d'altres, les composicions musicals són fetes per:

Paco Ibañez

Raimon

Joan Manuel Serrat

Toti Soler

Marina Rossell

Sílvia Pérez Cruz

Amb persones així, com voleu que no surtin tan bé les coses?

Aquesta ja és a la llista de les millors obres que he vist. De moment en són tres (per ordre de preferència):

1. La infanticida i Germana Pau.

Dos monòlegs de Caterina Albert (Víctor Català) Mai no arribaré a veure un personatge-actor com el que vam veure a La infanticida amb Emma Vilarasau. Només us diré que va acabar el monòleg i seguia plorant. I va sortir i va tornar a entrar, i seguia plorant. Fins al final no se li va poder veure un lleu dibuix de somriure als llavis. Això no és posar-se en el personatge, sinó ser el personatge. Per desgràcia hi vam anar l'últim dia i no vam poder repetir. Ho hagués fet encantadíssima de la vida. (La crítica aquí)

2. El jardí dels cinc arbres.

Si no us voleu perdre una de les millors obres que s'han fet, aneu-la a veure. Avui i dimecres són els dos últims dies. Jo hi tornaré avui i/o dimecres.

3. Alícia: viatge al país de les meravelles.

Jo sabia que existia l'Alícia, però era un record molt llunyà. Realment no sabia què li passava ni de què anava. L'obra et permet endinsar-te en el seu món. El Natxo ja va fer una bona crítica i jo ara no repetiré les paraules. Només dir que em va captivar tota l'escenografia i l'adaptació lingüística és insuperable.

Només em queda donar les gràcies al Natxo per fer-me aquests regals tan insuperables. Per fi vam poder veure-la i escoltar-la en directe. :)

La meva eterna pregunta és: per què no enregistren les obres de teatre? I si la vull veure cada dia de la meva vida?
És una llàstima i gens just que estiguin treballant una obra durant mesos per només poder-la representar durant 10 dies.