He actualitzat una entrada de fa temps.
La podeu veure aquí.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Mercè Marçal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria Mercè Marçal. Mostrar tots els missatges
diumenge, 19 de febrer del 2012
dilluns, 21 de juny del 2010
Per tu retorno d'un exili vell
Maria Mercè Marçal va escriure el poema Per tu retorno d'un exili vell que podem escoltar de la veu de Marina Rossell al cd 14 poemes 14 cançons, amb 14 poemes de la poetessa musicats.
Aquesta és una de les cançons que més m'agraden del cd.
I al llegir lentament el poema t'adones de tota la riquesa que ens va deixar la Marçal. Una delícia i meravella.
Per tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.
Retorno en tu, per tu, a l'espai cec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.
Per tu retorno d'un exili vell,
refugi contra tu, des d'on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.
Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc.
Maria Mercè Marçal
Actualització 19 de febrer de 2012:
He trobat la cançó al youtube. Espero que us agradi.
Aquesta és una de les cançons que més m'agraden del cd.
I al llegir lentament el poema t'adones de tota la riquesa que ens va deixar la Marçal. Una delícia i meravella.
Per tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc. I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.
Retorno en tu, per tu, a l'espai cec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.
Per tu retorno d'un exili vell,
refugi contra tu, des d'on trair
la primera abraçada i on triar,
des de l'enyor, l'escanyall d'unes mans.
Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc.
Maria Mercè Marçal
Actualització 19 de febrer de 2012:
He trobat la cançó al youtube. Espero que us agradi.
Etiquetes:
cançó,
Maria Mercè Marçal,
Marina Rossell,
poesia
diumenge, 28 de febrer del 2010
Frida

Després de massa temps buscant un dijous per anar a Sabadell a comprar-lo, ja el tenim aquí!
El cd Catorze poemes catorze cançons, de poemes de la Maria Mercè Marçal musicats.
Una de les versions ja la vaig penjar fa temps (Covava l'ou de la mort blanca, per Sílvia Pérez Cruz). Avui que he pogut escoltar-lo una vegada rere una altra, hi ha dues versions més que m'han captivat.
La que us deixo avui és el poema Frida per Mercè Serramalera. Una altra joia que vam tenir l'oportunitat de veure i escoltar en directe.
Frida
El cd Catorze poemes catorze cançons, de poemes de la Maria Mercè Marçal musicats.
Una de les versions ja la vaig penjar fa temps (Covava l'ou de la mort blanca, per Sílvia Pérez Cruz). Avui que he pogut escoltar-lo una vegada rere una altra, hi ha dues versions més que m'han captivat.
La que us deixo avui és el poema Frida per Mercè Serramalera. Una altra joia que vam tenir l'oportunitat de veure i escoltar en directe.
Frida
Sobre una pintura de Frida Kahlo
Tinc dins del cap un cap d'home,
—matriu sense camí!
Donar-lo a llum em mata,
servar-lo em fa morir.
No és cap home, és un nen,
clavat com una dent.
Si no neix em devora per dins,
si neix m'esbotza el crani i el cervell.
Enmig del seu front un ull
em vigila glaçat
perquè cap culpa no m'exiliï
d'aquest vell paradís.
Maria Mercè Marçal
—matriu sense camí!
Donar-lo a llum em mata,
servar-lo em fa morir.
No és cap home, és un nen,
clavat com una dent.
Si no neix em devora per dins,
si neix m'esbotza el crani i el cervell.
Enmig del seu front un ull
em vigila glaçat
perquè cap culpa no m'exiliï
d'aquest vell paradís.
Maria Mercè Marçal
dijous, 14 de gener del 2010
Terra i cultura
Avui assistirem a la presentació del disc llibre Terra i cultura. Us animo que vingueu que hi actuarà la Sílvia Pérez! i m'imagino que cantarà el poema que va musicar de la Maria Mercè Marçal amb el qual ha guanyat el premi Miquel Martí i Pol: Terra i cultura.
Us deixo la cançó al final de tot. A continuació, la informaió que podeu trobar al web de la Fundació Maria Mercè Marçal:
14 de gener de 2010
Presentació del disc llibre Terra i cultura, amb 18 musicacions de poemes compostes entre el 2008 i el 2009
Cinc de les cançons que recull són extretes del disc Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons, editat per la FMMM.
El músic Lluís Llach (impulsor i membre del jurat del premi Miquel Martí i Pol: Terra i Cultura) presentarà el disc, editat per Cossetània i Enderrock.
Hi actuaran Sílvia Pérez Cruz, Clara Andrés, Jonjo Bosk i Ismael Inarejos.
Hora i lloc: a les set de la tarda al bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29) a Barcelona.
Us deixo la cançó al final de tot. A continuació, la informaió que podeu trobar al web de la Fundació Maria Mercè Marçal:
14 de gener de 2010
Presentació del disc llibre Terra i cultura, amb 18 musicacions de poemes compostes entre el 2008 i el 2009
Cinc de les cançons que recull són extretes del disc Maria-Mercè Marçal. Catorze poemes, catorze cançons, editat per la FMMM.
El músic Lluís Llach (impulsor i membre del jurat del premi Miquel Martí i Pol: Terra i Cultura) presentarà el disc, editat per Cossetània i Enderrock.
Hi actuaran Sílvia Pérez Cruz, Clara Andrés, Jonjo Bosk i Ismael Inarejos.
Hora i lloc: a les set de la tarda al bar Horiginal (carrer Ferlandina, 29) a Barcelona.
Etiquetes:
cançó,
llibres,
Maria Mercè Marçal,
música,
Sílvia Pérez Cruz
diumenge, 27 de desembre del 2009
Carnívora de tu
Avui us regalo un poema genial de la gran Maria Mercè Marçal.
Carnívora de tu, no sé com enyorar-te.
T'he fet carn de la carn, t'he menjat
i he escopit
la teva por corcada, com els ossos als cans
-aquests cans que ara udolen,
glaçats, la teva mort.
No sé com enyorar-te, no sé com estimar-te
ara que la mort deixa
que et pugui dir de tu.
Maria Mercè Marçal
Carnívora de tu, no sé com enyorar-te.
T'he fet carn de la carn, t'he menjat
i he escopit
la teva por corcada, com els ossos als cans
-aquests cans que ara udolen,
glaçats, la teva mort.
No sé com enyorar-te, no sé com estimar-te
ara que la mort deixa
que et pugui dir de tu.
Maria Mercè Marçal
dimarts, 22 de setembre del 2009
T'estimo perquè sí

Si hi ha alguna poeta catalana que s'ha de recordar i no podem deixar que caigui en l'oblit és Maria Mercè Marçal. Només ella va saber jugar amb la màgia dels mots com si d'una deessa de les paraules es tractés. Si mai m'he de referir a la poesia del meu país en nom de dona, aquest serà, sense pensar-m'ho, Maria Mercè Marçal.
Si la coneixeu o no, i voleu tenir la seva obra podeu trobar Llengua abolida (1973-1988) que és una compilació dels seus llibres. Potser us costa de trobar perquè quan vaig trobar l'últim exemplar al fons de la prestatgeria de la llibreria Laie, estava exhaurit -després d'uns mesos de busca i captura, poder tenir aquest llibre a les mans va ser tota una delícia-. Després de la seva mort prematura es va publicar Raó del cos -també exhaurit-, així que caldria aquest volum per a gaudir completament de la seva obra poètica. Va escriure una sola novel·la titulada La passió segons Renée Vivien: força especial i poc comuna pel que fa a l'estructura, però tan bona com tot el que va fer.
També podeu trobar alguns dels seus poemes en forma de cançó ja que han estat musicats per més d'un autor, com ara Miguel Poveda, Maria del Mar Bonet, Sílvia Pérez Cruz, Marina Rossell o Cinta Masip i Toti Soler (personalment vaig tenir la sort d'assistir a un dels recitals que van fer fa uns mesos i només puc dir que va ser preciós)
Us deixo un dels meus poemes preferits d'ella.
T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana.
Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert.
Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana
sense panys ni bernats, en un desvari verd.
Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia.
Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit.
Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit
que provoca el salobre i encrespa la badia.
Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall
a la marea viva que em nega a l'endeví.
Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí
que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
