Desconsol sense tu

Enyoro el teu somriure
i l’olor del teu cos
però, en canvi, ets tant en mi
que et visc sense viure’t.

Tot és molt estrany.
Visc pendent del moment
de tornar-te a veure.
Sé que el proper instant
apareixeràs content
i ens abraçarem.

El temps pot ser tan relatiu...

Tot ho faig per tu
-que no hi ets-
i encadeno els records
per disfressar-me de Nosaltres.

Dins meu no hi ha buit possible
perquè tu vius a cada racó.
M’il·lumino amb la teva essència
i ploro amb desconsol sense tu.


Raquel Riba i Raja 13 de juliol de 2010

Jo hi vaig ser

Quantes vegades hauré sentit dir a les persones de l'edat dels meus pares jo hi vaig ser amb un orgull immens?

Doncs bé, jo també podré dir als meus fills que hi vaig ser. Per desgràcia, és clar, m'ha tocat ser-hi. Tant de bo ja hagués hagut prou amb una vegada, però es veu que no. Queda ben clar que l'opresor segueix sent el mateix, i que mentre hi hagi persones a dalt de tot que vetllin per la unitat d'una farsa, les coses no canviaran i seguirem per sempre de bracet del nostre torturador per parar l'altra galta quan faci falta.

Deixeu-me dubtar que a la pràctica serveixi de massa el milió i mig de persones que ahir vam dir JA N'HI HA PROU! Sí, va ser tot un èxit, etc etc, però els qui manen seguiran sent els mateixos i seguiran vetllant perquè el seu cul segueixi en el seu lloc de treball. No oblidem que les eleccions estan aquí al costat. Però no ens enganyem, no crec que aquest sigui el motiu pel qual no lluitin pels nostres drets com a poble i com a nació. Sempre hi ha massa interessos per totes les parts i això fa que es parli molt i no es faci res. Només cal veure la que van liar pel lema de la manifestació. Vergonyós és poc. Si per la cosa més absurda hi ha tants problemes, no m'estranya que cada vegada anem més enrere.
I sí, SOM UNA NACIÓ. Que quedi ben clar. No ho diem pas nosaltres perquè ens ve de gust, sinó perquè la història així ho demostra.

Just el dia abans de la manifestació va sortir la lletra petita de la sentència. Mentre l'escoltava se'm regirava tot per dins. Semblen paraules tretes d'una altra època. Es torna a demostrar que amb paraules i anant de bona persona pel món no solucionarem res. És trist que l'única sortida possible sigui "trencar la unitat d'Espanya" a la força. Però ja és ben cert el que es diu: la llibertat no es demana, es pren. Perquè com a poble tenim el dret de triar el nostre futur i de decidir per nosaltres mateixos cap a on volem anar. I ningú de fora no hauria de poder privar-nos d'aquesta llibertat.

M'agradarà veure com acaba tot això i, sobretot, què faran els polítics que ens representen per aconseguir el que és nostre. Recordeu que l'Estatut va ser triat pel poble català i cap TC (que per mi de constitucional no té res) pot impedir que es porti a terme el que un poble ha triat democràticament i legitima.

Per què sempre hi ha algú que diu l'última i mai no som nosaltres?

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans

Des de l’Institut d’Estudis Catalans ens arriba aquesta declaració.
Extret d'aquí.

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans
a propòsit de la Sentència del Tribunal Constitucional
sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya

L’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia nacional de les ciències i les humanitats, entén que és políticament insòlit i inadmissible que el Tribunal Constitucional s’atorgui el dret de decidir sobre la constitucionalitat de l’Estatut d’autonomia de Catalunya menyspreant la decisió del poble de Catalunya, el qual, en plebiscitar l’Estatut, li va conferir un caràcter constituent per al territori de Catalunya.

Altrament, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la Sentència del Tribunal
Constitucional sobre l’Estatut, pel que fa al concepte de nació, el tractament i l’abast de l’oficialitat de la llengua catalana, del dret civil de Catalunya i dels drets històrics i lingüístics del poble de Catalunya, entre altres qüestions, vulnera greument la voluntat popular expressada en referèndum. Aquesta resolució posa de manifest un retrocés democràtic que es pot traduir en conseqüències inacceptables per al desenvolupament de la vida política, econòmica, social i cultural de Catalunya.

Catalunya, com a poble mil·lenari, s’ha reconegut com una nació i, per tant, és
subjecte de drets col·lectius establerts internacionalment (Carta de les Nacions Unides i pactes internacionals dels drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides) i té el dret inalienable, previ a la Constitució espanyola, de configurar l’àmbit jurídic de la seva llengua i la seva cultura, la seva economia o la seva societat.

Sens perjudici d’analitzar més a fons el contingut íntegre de la Sentència del Tribunal Constitucional pel que fa a altres àmbits, com ara el dret, l’economia, determinades competències i símbols nacionals, l’Institut d’Estudis Catalans, acadèmia de la llengua catalana, rebutja qualsevol acte que limiti l’eficàcia dels drets lingüístics individuals i col·lectius i rebaixi l’ús preferent que el català, com a llengua oficial i pròpia, ha de tenir davant de totes les administracions públiques i els mitjans de comunicació públics.

L’Institut d’Estudis Catalans expressa el seu rebuig més enèrgic davant la resolució del Tribunal Constitucional, que desnaturalitza l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i crida la ciutadania a defensar cívicament i amb tota la fermesa el dret del poble català a decidir democràticament el seu futur.

Barcelona, 30 de juny de 2010