Enyoro el teu somriure
i l’olor del teu cos
però, en canvi, ets tant en mi
que et visc sense viure’t.
Tot és molt estrany.
Visc pendent del moment
de tornar-te a veure.
Sé que el proper instant
apareixeràs content
i ens abraçarem.
El temps pot ser tan relatiu...
Tot ho faig per tu
-que no hi ets-
i encadeno els records
per disfressar-me de Nosaltres.
Dins meu no hi ha buit possible
perquè tu vius a cada racó.
M’il·lumino amb la teva essència
i ploro amb desconsol sense tu.
Raquel Riba i Raja 13 de juliol de 2010
10 comentaris:
Sóc una partícula vivint donant voltes en un núvol d'electrons tu.
Aleshores ets molt petitó. ^^
tan ínfim que puc contenir tot l'Univers infinit en mi...
ELUFPA
Molt bé parelleta!
D'aquí no res cibersexe bloguer!
Una abraçada, som-hi!
Travessant fronteres (the last frontier?).
Molt bonic posar el "Nosaltres" en majúscula, bonic i bon recurs literari.
Cibersexo? WOW!!!
Crec que el concepte "Nosaltres", com a nom propi que representa, sols podria anar amb majúscula.
Sí que és un bon recurs literari.
bonitos versos. me encanta la foto.
Publica un comentari a l'entrada