Fins sempre, Pug

Raquel, tinc gana, tinc gana, tinc gana. Falta molt per sopar?

No ho veig clar això de la neu...

...però si tinc set l'hauré de trepitjar...

Recordo el primer moment.
Eres una boleta de pèl blanc
amb taquetes marrons a la panxa.
I les primeres preguntes:
-Quan sigui gran encara les tindrà?
Recordo 15 anys d’aprenentatge.
Has estat la millor escola
dels valors que molts no entendran mai.
Recordo els jocs, la muntanya, la casa.
La teva cara i la teva mirada fixa
mentre menjava iogurts.
La teva afició per passar
per sota les cames mentre dinàvem
amb la consegüent raspatllada de pantalons
que ja eren una capa blanca
que tant costarà de marxar.
Recordo com em prenies el pèl
perquè t’obrís el terrat
i com m’ha agradat sempre
deixar-me’l prendre.
Que tant era si estava estudiant
o mirant la tele,
si tu volies carícies
només et calia fer aquella carona tendra.
Recordo les llargues converses
que només entenia jo.
De fet, puc dir que he viscut sempre amb tu.
15 anys dels 21 que tinc,
per això era com si fossis
el meu germà petit.
I amb això penso que ja està tot dit.
Ara que has tancat el cercle
només puc recordar-te i somriure
per haver viscut amb tanta alegria
i saber que sempre et portaré amb mi
perquè ets el gos de la meva vida.
Gràcies, Pug.


Raquel Riba, 6 abril 2010

Pasqua i els padrins

És normal que quan diem qui és el meu padrí (que em porta 4 anys) tothom pensi que estem prenent el pèl, però no és així. Després de molts anys sense que el meu padrí de bateig oficial faci la seva feina i no en sàpiga absolutament res, ara fa dos anys vaig triar jo soleta qui volia que fos el meu padrí i vaig triar l'Aleix, que era el meu padrí de foc(dins la colla de diables).
Per sort ell va estar encantat des del primer moment(no crec que oblidem el moment que li vaig preguntar si volia fer-me de padrí de mona) i al mateix dia vam fer un bateig simbòlic en una piscina de L'Estartit oficiat pel Natxo.

Penso que tinc molta sort d'haver pogut triar el meu padrí ja que és d'aquelles coses que ja et vénen assignades des que neixes, com el nom. Qui millor que tu per saber qui vols?

Ja que dilluns és dilluns de Pasqua i que per motius tècnics no podíem esperar tants dies, ahir va arribar la mona de la mà del padrinet. A més a més, va venir acompanyada del segon llibre de la saga Els fills de la Terra: La vall dels cavalls. El primer llibre també me'l va regalar ell pel meu aniversari i vist l'èxit que ha tingut -realment és boníssim!- el segon havia d'arribar. Així potser arriben tots... :P

La mona està boníssima! De pa de pessic amb melmelada de maduixa i cobertura de xocolata amb fideus de colors. OH! llàstima que s'acabi...

Em va fer moltíssima il·lusió! Moltes gràcies per tot. :)

P.S: el que vaig prometre, ho faré: no començaré el llibre fins que acabi exàmens parcials... (per què ho hauria de dir? jo...)