El pas del Pug VIII

Avui fa 8 anys que et vivim sense viure't.

El pas del Pug VI

Avui fa 6 anys que et vivim sense viure't.

Per molts anys que passin sempre et recordaré i se'm farà un nus a la gola al fer-ho.

Que bé que us ho passaríeu amb l'Otger!

El pas del Pug V

Avui fa 5 anys que et vivim sense viure't.

El pas del Pug IV

Avui fa 4 anys que et vivim sense viure't.

El pas del Pug III

Avui fa 3 anys que et vivim sense viure't.

Vídeos recital poètic

M'acabo d'adonar que no vaig penjar els vídeos post recital "Tres històries d'amor, sexe i ràbia" que vam fer el passat agost. Desitjo que gaudiu tant com ho vam fer nosaltres.

Un tastet dels tres, per separat: Un petit resum del recital: I el més divertit! Tot allò que no es va veure:

El pas del Pug II

Avui fa 2 anys que et vivim sense viure't.

El pas del Pug

Avui fa un any que et vivim sense viure't.

Pasqua i els padrins

És normal que quan diem qui és el meu padrí (que em porta 4 anys) tothom pensi que estem prenent el pèl, però no és així. Després de molts anys sense que el meu padrí de bateig oficial faci la seva feina i no en sàpiga absolutament res, ara fa dos anys vaig triar jo soleta qui volia que fos el meu padrí i vaig triar l'Aleix, que era el meu padrí de foc(dins la colla de diables).
Per sort ell va estar encantat des del primer moment(no crec que oblidem el moment que li vaig preguntar si volia fer-me de padrí de mona) i al mateix dia vam fer un bateig simbòlic en una piscina de L'Estartit oficiat pel Natxo.

Penso que tinc molta sort d'haver pogut triar el meu padrí ja que és d'aquelles coses que ja et vénen assignades des que neixes, com el nom. Qui millor que tu per saber qui vols?

Ja que dilluns és dilluns de Pasqua i que per motius tècnics no podíem esperar tants dies, ahir va arribar la mona de la mà del padrinet. A més a més, va venir acompanyada del segon llibre de la saga Els fills de la Terra: La vall dels cavalls. El primer llibre també me'l va regalar ell pel meu aniversari i vist l'èxit que ha tingut -realment és boníssim!- el segon havia d'arribar. Així potser arriben tots... :P

La mona està boníssima! De pa de pessic amb melmelada de maduixa i cobertura de xocolata amb fideus de colors. OH! llàstima que s'acabi...

Em va fer moltíssima il·lusió! Moltes gràcies per tot. :)

P.S: el que vaig prometre, ho faré: no començaré el llibre fins que acabi exàmens parcials... (per què ho hauria de dir? jo...)

A tall d'exordi

Per un dia tan assenyalat com avui, unes paraules ben sàvies del gran poeta català Miquel Martí i Pol.

Mirem la vida cara a cara i seguim creixent... Per molts anys Natxo! Feliços 30 i els que vindran. :)


Qualsevol de nosaltres, perdedors
irreverents i lúcids, i també
qualsevol d'ells, els altres, instal·lats
en castes de poder i privilegi,
un matí qualsevol, des de la trista
permuta del mirall, podem sentir-nos
exiliats sense sortir de casa.
I què farem, llavors? Invocarem
lleis i preceptes? Cridarem a comptes
els descreguts? Renegarem els déus?
Així s'expressa el temps, sense cap llei
d'impietat, i és bo saber-ho i dir-ho
per assajar de viure amb els sentits
i els sentiments en perpètua vigília.
Mirar la vida cara a cara és un
recomanable i prudent exercici
d'humilitat, una activa i discreta
conspiració que ens apropa a aquell nucli
tan oblidat de nosaltres mateixos
en què a vegades és dur descobrir-se.
Créixer també és saber que la tristesa
i fins i tot l'afront no són, per sort,
exclusiva dels vils, sinó un grotesc
patrimoni de tots, i que pels ulls
dels marginats, dels pobres, dels vençuts,
se'ns en va a tots plegats el goig de viure
harmoniosament i amb alegria.

Miquel Martí i Pol

Bon any!

Potser perquè sóc una persona contenta ja fa anys que començo i acabo els anys rient. No ho puc evitar. No és que m'ho proposi i així que sonen les campanades em provoqui el riure, no. El fet és que veure la família davant la tele amb el bol de raïm a les mans i tan concentrats, i el gos acabant-se el raïm en 3 segons (sí, a casa meva el Pug menja el raïm i els Reis Mags d'Orient li porten sempre regalets) em fa riure molt. És una escena molt còmica. Potser també per això no acostumo mai a acabar-me les olives a temps (entre els 7 i 9 anys vaig decidir que no m'agrada el raïm), no fos cas que m'ennuegués!

Amb tot això vull dir que espero acabar el 2009 i començar el 2010 amb una gran rialla. I també desitjo que ho feu vosaltres.



Bon any nou a tots i a totes! :)

Bones festes

Avui la inspiració també fa vacances -ja li toca, pobreta-...

Espero que estigueu passant un molt bon dia, que demà els canelons vagin de gust i que passeu unes bones vacances.

També desitjo que el Tió s'hagi portat molt molt bé! A casa meva es veu que som tots uns angelets perquè, un any més, ens ha cagat coses molt xules. Jo sempre dic que és per la versió que fem de la cançó...

Caga Tió
avellanes i torró
si no cagues fort
et fotré un cop de bastó (i li piques fort, per si de cas...xD)

Una abraçada molt forta! :D

Sigueu molt feliços(sempre!)



"No desitjo una altra cosa, el meu món, els meus amics... i la vida no em fa nosa..."

Als núvols

Foto feta dimarts al Turó de l'home. Va ser genial estar als núvols! :)

M’he enfilat sobre un núvol
per acaronar el tacte de la nostra dimensió.
Amb peus descalços
he sentit l’escalfor del Sol
abraçant-me
i amb les mans
he palpat la humitat de cada bes.

N’he agafat bocinets
per endur-me’ls de tornada a casa
i poder-me fer un llit
per dormir entre els estels.

Viatjaré cada nit
amb la lluna per bandera
per acariciar els teus somnis
i endolcir la nostra tendresa.

Raquel Riba, 9 de Desembre de 2009

La força de les paraules

Com a tots ens ha passat alguna vegada, un dia em vaig trobar caient sense saber com parar. Per sort algú que acabaria sent un molt bon amic em va agafar al vol i em va aturar. De les tantes paraules que em va disparar va sorgir una nova Raquel que es va saber desfer del que no li agradava i va saber veure el món amb uns ulls totalment positius. De totes aquelles paraules caigudes del cel i el nou humor van florir idees d'esperança, lluita i optimisme.

Allà on acaba un camí
en comença un altre
i així anar seguint, seguint, seguint…
Sents el que el vent et crida?
“La força és dins teu”.
Busca-la i treu-la,
només ho has de voler.

Si mai et sents sol
recorda que la vida
mai no corre sola,
sempre hi haurà un bon amic.

No oblidis que la vida és teva
ningú no te la pot prendre.
I quan no trobis el camí,
no et preocupis,
sempre em tindràs a mi.

Si mai et sents trist
recorda aquesta cançó
i viu el dia a dia,
sense mirar enrere,
perquè ara ve el millor!

Raquel Riba, 4 de Febrer de 2006

Una història d'amor especial

Després d'un sopar de retrobaments d'escola ara fa uns anys, l'Anna -una amiga- i jo vam tenir una conversa molt peculiar fruit dels nostres caràcters estranys -divertits, si més no-. Em va agradar tant la nostra imaginació que a l'endemà vaig escriure tota la conversa.

Avís: és una anada d'olla.

Si he decidit penjar-lo avui i no demà és perquè aquesta tarda he pogut parlar amb l'Anna -curta conversa- després de molts mesos sense veure'ns ni parlar. M'ha fet il·lusió i li he demanat permís per fer pública la nostra bogeria. Espero que rigueu tant com ho vam fer nosaltres.




Raquel: bua, jo m'estic clapant...m'estiro!

Anna: va, va, jo també.

(Una vegada estirades i acomodades)

Anna: Raquel, explica'm algu...

Raquel(en su mundo): ...

Anna: Raquel? explica'm algu...

Raquel(que sent un eco de lluny): què? ah! és que estava pendent que ens fessin la foto xDDDD

Anna: xDD

Raquel: va, explica una història.

Anna: hi havia una vegada un porc molt gros i gras. Però no era un porc qualsevol, era un porc VERD!

Raquel: jo conec un porc verd!! :D

Anna: ah sí? :S ...wenu doncs el porc verd fumava mariguana i volia buscar una porca per estar amb ella...però no podia ser una porca qualsevulla, havia de ser una porca verda! i d'aquestes no se'n trobaven a tot arreu. N'hi havia en un país molt llunyà. Així que...Va segueix tu, Raquel..

Raquel: Com que havia de creuar tot l'oceà, perquè les porques verdes i grosses només vivien allà, va haver de fumar mariguana durant una setmana i vinga a fumar i a fumar, perquè havia d'agafar molta energia potencial per poder arribar amb les seves ales fins l'altre país. Després del llarg viatge, quan ja estava aterrant va tenir una gran visió: va veure la seva mitja porca: una porca verda, grossa, guarra, marrana i ionki, que, com ell, no parava de fumar mariguana. Va ser un flechazo, i es va dir: aquesta és LA meva porca!

Hem de dir que la porca era verda perquè tenia una mutació de substitució en el cromosoma 13, que és qui porta tot el tema de la pigmentació, on en comptes d'haver-hi un codó A-A-G, hi havia un C-C-A.

El porc que no s'ho acabava de creure i encara no sabia si allò era real o era degut a la seva gran fumada, va anar volant de pressa cap a la porca, amb tanta mala sort, que portava tanta energia cinètica que li va fotre una hòstia i la pobra porca verda, marrana i ionki va sortir disparada amb sentit contrari degut al xoc elàstic que acabaven de tenir.
El porc hagués preferit tenir un xoc perfectament inelàstic i així poder-se haver quedat enganxat a la porca per sempre més, però no va ser així. Amb el xoc que van tenir es va conservar l'energia cinètica. Però no tota l'energia que portava, que es va transformar en calor i en deformar a la porca. Així que la puta porca ara encara estava més deformada i buturuda a causa del xoc. Així que tot nerviós i preocupat per la seva porca, es va dir: tiu, has d'aconseguir agafar-la abans que caigui en paràbola, perquè seria un xoc mortal i no m'ho perdonaria mai. He de saber el temps que trigarà en arribar a terra i arribar-hi abans. Així que va consultar-ho a un mecànic clàssic i després de descomposar el moviment en els dos components d'aquest(x i y), perquè era un tir parabòlic, van arribar a la conclusió que arribaria a terra al cap de 20 segons.
El porc verd, que encara li quedava energia potencial de la gran fumada que havia fet, va apretar el turbo de les ales i va sortir disparat com un coet cap a la porca verda i marrana.
Hem de dir que, mentre el porc es preocupava per arribar a temps a la porca, la guarra, no parava de fotre crits i gemecs de porca a punt d'entrar a l'escorxador(hryusdbueyt).
El porc verd, per fi va arribar a ella i aquesta vegada van tenir un xoc perfectament inelàstic que va fer que les seves masses es convertissin en una de sola i va tenir lloc una reacció nuclear de fusió, on es va desprendre tanta energia que van fer sortir estels i planetes i llamps i trons...

Anna: ...i es va crear l'univers.

Raquel: i van ser feliços i van menjar anissos!

Anna: Raquel...què t'has fumat? xDDD

Raquel: (seguia pensant en la porca verda guarra i marrana)

Anna(ja incorporada): tia, som unes putes frikis! xDDDD

Raquel: xDDD els frikis som els millors....

(...)

Raquel: Anna, saps què?

Anna: què?

Raquel: hi havia una vegada una formiga...xDDDDDDDDDD

El plaer de l'amistat

Ahir un bon amic em va sorprendre amb el seu regal d'aniversari. Ja em va avisar que anava amb retard i que ja ho entendria... La veritat és que em vaig quedar molt sorpresa, però no podia ser d'una altra manera perquè sempre acabem transformant les coses per sentir-les especials. Em va fer moltíssima il·lusió i més sabent com li costen aquestes coses -tant pensar-les com fer-les-.

Avui li vull donar les gràcies públicament pel regal, però no només pel regal físic, sinó per tot el que comporta que me l'hagi pogut fer. Ha fet un esforç molt gran i aquesta és la meva petita manera d'agrair-li tot:


Has afaiçonat amb les mans
la màgia inherent de la nostra amistat.
El simbolisme de la unió perfecta
entre dues ànimes distants en l’espai.
Dues cares en un sol cap,
dues personalitats diferents
que al juntar-se són una.
Aquella que ens ha permès
tenir el tresor més preuat
i poder construir un món paral•lel
ple de fantasia i felicitat.

Gràcies.


Raquel Riba, 3 de Novembre de 2009