Vaig conèixer aquest gran poema gràcies a la versió musical que en va fer l'Ovidi Montllor.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".
Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.
Pere Quart (Joan Oliver)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ovidi Montllor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ovidi Montllor. Mostrar tots els missatges
dimarts, 28 de juny del 2011
dimecres, 24 de febrer del 2010
Perquè no oblidem
L'Ovidi sempre va en i amb mi. Des d'aquí m'agradaria recordar-lo perquè mai més ningú l'oblidi i, tot i que en mort, rebi el reconeixement que li pertoca perquè se'l va guanyar amb tot l'esforç i l'enginy de la seva feina.
El més curiós és que les lletres són totalment actuals... per desgràcia.
El seu Autoretrat:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
