El pas del Pug V

Avui fa 5 anys que et vivim sense viure't.

El pas del Pug III

Avui fa 3 anys que et vivim sense viure't.

Ja sóc química!

Sí, d'acord, tots ho som de químics (físicament), però jo, avui , per fi, després de 6 anys, he acabat la carrera de química!

No puc expressar el que sento. M'he tret un pes de sobre molt gran, MOLT! És inexplicable. Només puc dir que m'ha costat moltíssim arribar fins aquí i que ja ho he aconseguit! :)

 Torn de preguntes a la presentació del Treball de Fi de Grau.

El meu lloc de treball al laboratori.



Gràcies, Maria Sklodowska, per guiar-me fins al final! 

Gràcies per les fotos, Natxo.

Qui vindrà?

foto by Raquel Riba i Raja


Qui vindrà a buscar-nos
quan el temps se'ns tiri a sobre?

Quan el defalliment arribi
i els passos ensopeguin
pel pes de la pols sobre la pell,
ens cauran de les mans els crits.

Pensarosos i profundament afeblits
escorrerem el suc dels núvols
amb les mans.

Qui vindrà a buscar-nos
quan el temps emmudeixi el temps?

No vindrà ningú. Hi serem nosaltres.


Raquel Riba i Raja
27 juliol 2011

Paraules contra la violència de gènere

Demà tornem a fer l'acte en contra la violència de gènere. Primer veurem uns curts i reflexionarem sobre el que hem vist, i després, com ja és habitual en aquest dia, obrirem el micro perquè tothom qui vulgui pugi a dir la seva.

Deixarem textos en una taula perquè en pugueu triar tants com vulgueu. També podeu venir a cantar o a tocar algun instrument, o simplement, a deixar constància que heu passat per allà.

Qualsevulla cosa és bona per dir PROU A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Recordeu:

Dijous 25 de novembre de 2010

20:30h

Casal de Joves de Les Corts
C/ Dolors Masferrer, 33-35

Parada de metro: Les Corts L3(verda)

Guanyadora!

El Casal de Joves de Les Corts cada any fa un concurs de postals després de l'estiu. Aquest any l'única condició era que la postal comencés dient "Querido Casal". Ja us podeu imaginar que ens coneixem entre tots i la gràcia és fer coses junts.

Tant el Natxo com jo vam presentar tres postals cadascú de fotos de les vacances i vam preparar els textos conjuntament. Doncs bé, aquest dijous es va fer el recompte final de vots (la votació era lliure i es votava per separat la foto i el text) i el text guanyador va ser un dels tres que vaig presentar!

Em sembla que és la primera vegada qua guanyo alguna cosa i realment fa molta il·lusió (encara que no hi fos en el moment de l'entrega de premis!)

El premi va ser una llibreta amb les tapes grises de "pell de cocodril" (són de plàstic!).

Aquí teniu la postal:

foto by Natxo Barrau

Querido Casal,

Ens volen treure el foc, l’aigua, la terra i la identitat! Però abans hauran de vessar la nostra sang.

Hasta la victoria siempre!

Bon estiu.

Raquel

Trapezista

Em gronxo sobre les paraules
que mai no vaig arribar a dir-te
-perquè no les sabia-.
Ara que ja no te les podré dir mai
em surten ben clares i les escric.
La teva mort
-sí, ets mort. Mort-
em va deixar adolorida
fins al punt de no aprendre a sobreviure.
Ara encara m'arrossego pels racons
buscant els teus llavis
per robar-te els petons.
He deixat de gronxar-me
i ara sóc trapezista.
Des d'aquí, l'abisme és infinit.
Jo sóc ben alt i tu,
tu toques de peus a terra i em mires.
Estiro els braços per tocar-te
i abraçar-te una última vegada,
però no t'esforces per tenir-me.
El pitjor és viure entre els dos móns:
viure o morir; o tu.
Sempre seràs la meva única opció.
Si tu és la mort,
que se m'emporti al capvespre
per començar la nit junts.
I tornarem a entortolligar-nos
mentre ens desfem a carícies
i ens mirem amb la intensitat d'una vida.
Serem morts i serem feliços
perquè estarem junts fins l'eternitat.

Raquel Riba i Raja, 2 de juny de 2010

:)

Miro el cel

i només veig blau.

Molt bon cap de setmana! :)

Refrany IV

El refrany ve a ésser un llibre de saviesa obert a tothom, que abraça, gairebé, tots els temes de la vida diària, que condensa idees, sentiments consells i normes de capteniment i ofereixen les més variables opcions a qui vulgui extreure'n experiències i ensenyament.

Joan Amades

Les paraules sàvies del nostre gran folklorista català Joan Amades ho diuen tot. Recordem que sense la seva feina, unes 500 publicacions, ara no seríem el que som.

El refrany triat per avui, a sorts, ha estat:

L'enciam no mata la fam.

Extret del llibre Tots els refranys catalans d'Anna Parés i Puntas. Una joia de llibre!

Ara que sóc lliure...

Ara que sóc lliure i que de moment ho he aprovat tot (falta la nota de l'examen que he fet avui) ja puc somriure i dormir i menjar i avorrir-me ben tranquil·la. És tan genial tenir temps per avorrir-se, no ho heu pensat mai? Tenir temps per decidir no fer res o fer-ho tot.

Tinc dues setmanes de festa i una llista plena de coses per fer: llocs on anar, amics amb qui quedar, llibres per llegir, idees per escriure, metges on anar, concursos a cursar... i la càmera per aprendre a utilitzar!

Segur que em falta temps al final, però hauré fet el que hauré volgut.

Després del ritme lent de les últimes setmanes intentaré tornar a agafar el ritme amb el blog (blogs!).

Ara sí que em podeu dir "Bon Nadal", perquè per aquestes dates és quan realment faig vacances!

foto de la Sara Terrones

Riells VI

Com el desig més gran
t’imploro
que anhelis els més grans dels somnis
al meu costat.

Raquel Riba, 10 d’Agost de 2009


foto feta per Natxo Barrau i Salguero

Refrany II

Tocar de peus a terra.

Seguim amb el nou apartat d'aquest bloc: els refranys i les dites populars.

Quantes vegades hauré sentit aquesta frase? La nostra llengua està plena de frases amb doble sentit, només cal que aprenguem a escoltar-la i entendre-la.

I recordeu sempre que més val tocar de peus a terra que caure estrepitosament, però sense deixar mai de somniar! Pot semblar contrari, però no ho és...

foto by Natxo Barrau i Salguero

Quadres

Hi ha quadres que no tenen preu. Són els que guardo a la memòria i contemplo sempre que ho desitjo. Són quadres d'hivern, plens de Sol. Salats. Em porten el xiuxiueig de la mar a l'anar a dormir. Les onades em bressolen càlidament als teus braços. Sento pau i una immensa felicitat que em desborda. Sonen a vuits dormint i a far. Tenen gust a Nosaltres, a Vida, a atzavara. Em fan sentir un extrem tacte a pell. Tota la geografia de pell... Suavitat electritzant. Aquests quadres fan olor a Tossa i a vent i a mans plenes i a lluna i a cues d'estel i a ocells a la platja. Porten l'olor dels teus cabells entortolligats amb els meus. Són el meu Paradís intern: sempre que vull hi entro i frueixo del teu somrís. Quadres plens de rialles. De calma. De Nosaltres. I ara, que hi penso tant, m'agafen unes ganes boges de tornar-los a viure...

Fotos fetes per Natxo Barrau i per mi