foto by Natxo Barrauamb tot el cos al cap dels dits
per no perdre'm, si puc,
ni un sol instant de vida.
Miquel Martí i Pol
Al fons, les teves palmes
ben obertes,
delicades com l'escuma del teu bes.
A poc a poc te les beso i acaricio
amb tota la pell del cos
a les puntes dels dits.
Tot el cos als dits,
perquè em puguis sentir completa
amb un lleu moviment d'esperit.
Ressegueixo cada línia
amb la saliva que s'escampa
pel teu braç defallit.
Respires.
Per dins sóc una mar en calma
de sentiment viu.
Et llepo el braç amb les dents
i se t'eriça la pell tèbia
mentre una veu xiuxiueja:
"Així, sempre. Vale?"
Si us plau.
Raquel Riba i Raja, 29 i 30 d'agost de 2010
2 comentaris:
Tal vegada els versos de Martí i Pol foren escrits per poder introduir aquest poema.
Sempre així...
Ma'agrada tot. La foto, els versos de MArtí i Pol, els teus.
Tan de bo sempre fos així.
Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada