Després del nostre especial primer contacte, quan vaig aconseguir asserenar-me una mica de l'emoció i escriure el que significava tot plegat...
Per la mar de felicitat que em regales a cada instant des del primer moment. Gràcies.
Sento la felicitat a cada trosset del meu cos.
Del teu bes m'ha passat a la sang
i ara s'escampa per tot el meu mar.
Vine a navegar per aquest mar d'amor
on tu i jo en som els protagonistes.
Cercarem el reflex de la lluna
i farem l'amor amb ella.
Amb els dits pintarem les estrelles
que ens faran viure els millors dels somnis
i amb els llavis t'escriuré poemes a la pell
perquè mai no oblidis la nit
en què els nostres cossos van rendir-se al desig.
Les onades ens bressolaran
i ens faran el viatge més plaent.
El teu cos és el mapa
que em guia fins al paradís.
...somric...
Del teu bes m'ha passat a la sang
i ara s'escampa per tot el meu mar.
Vine a navegar per aquest mar d'amor
on tu i jo en som els protagonistes.
Cercarem el reflex de la lluna
i farem l'amor amb ella.
Amb els dits pintarem les estrelles
que ens faran viure els millors dels somnis
i amb els llavis t'escriuré poemes a la pell
perquè mai no oblidis la nit
en què els nostres cossos van rendir-se al desig.
Les onades ens bressolaran
i ens faran el viatge més plaent.
El teu cos és el mapa
que em guia fins al paradís.
...somric...
Raquel Riba, primeres hores del 6 d’agost de 2008
3 comentaris:
gràcies Vida per donar-te'm
gràcies per donar-nos-nos
"donar-nos-nos" Quin gran concepte! Recordo el moment en què va surgir...
Raquel, tens el do de la flexibilitat en les paraules, les fas girar i pendre formes inaudites, passes d'un pla real a un imaginari com qui travessa un carrer...
M'agraden molt les frases
...amb els dits pintarem les estrelles...
... i amb els llavis t'escriuré pomes a la pell...
...el teu cos és el mapa...
Doncs això, que ens fas passar com en un somni en el qual les coses van canviant d'una forma a l'altre o d'un estat a l'altre i tu ho fas amb les paraules.
Publica un comentari a l'entrada