(Aquesta foto me la va fer el Nyllu pel 15è aniversari de la colla)
Com ja vam dir ahir en aquest blog i a Semirea, avui toca la passió "foc". Gaudiu del text de David Jou.
BALL DE DIABLES
Necessitem el foc. I el foc es torna gesta:
pólvora, coets, espurnes i castells
-diables als carrers; al mar, els docs més bells
que fan els pirotècnics per a les nits de festa.
Diables, sorollosos -quin ritme de timbals,
com el batec d'un cor desmesurat, frenètic,
que impulsés la festa, tota foc herètic,
pels carrers de joia d'un laberint de calç.
Drac i àliga, espurnejants -polsim de sol i d'ales
de papallones mortes en la calor d'agost:
cada carrer esdevé un perillós congist,
parany de foc: la gent s'enfila a les escales.
Ah, la meva festa!: quan ha passat en queda
molt de soroll encara, encara molta flaire
de pólvora en un aire
finíssim com la seda.
Necessitem el foc. I el foc es torna gesta:
pólvora, coets, espurnes i castells
-diables als carrers; al mar, els docs més bells
que fan els pirotècnics per a les nits de festa.
Diables, sorollosos -quin ritme de timbals,
com el batec d'un cor desmesurat, frenètic,
que impulsés la festa, tota foc herètic,
pels carrers de joia d'un laberint de calç.
Drac i àliga, espurnejants -polsim de sol i d'ales
de papallones mortes en la calor d'agost:
cada carrer esdevé un perillós congist,
parany de foc: la gent s'enfila a les escales.
Ah, la meva festa!: quan ha passat en queda
molt de soroll encara, encara molta flaire
de pólvora en un aire
finíssim com la seda.
DAVID JOU
2 comentaris:
la foto és xulíssima.
I el poema de DAvid Jou, preciós.
Publica un comentari a l'entrada