Només pren les coses,
com vénen,
i intenta agafar-les al vol
per reposar-les entre les mans
i mirar-les i definir-les.
Observa-les fins a sadollar-te
i potser llavors
seràs capaç d’alliberar-les,
però no tinguis pressa.
El repòs ha de ser llarg
i treballat.
Si reprenen massa aviat el vol
potser cauen, verdes.
Deixa madurar les coses
i un cop llestes
agafa’n d’altres.
com vénen,
i intenta agafar-les al vol
per reposar-les entre les mans
i mirar-les i definir-les.
Observa-les fins a sadollar-te
i potser llavors
seràs capaç d’alliberar-les,
però no tinguis pressa.
El repòs ha de ser llarg
i treballat.
Si reprenen massa aviat el vol
potser cauen, verdes.
Deixa madurar les coses
i un cop llestes
agafa’n d’altres.
Raquel Riba, 26 d’Octubre de 2009
3 comentaris:
Avui he descobert el teu blog a traves de les Paginas freneticas de l'Olivia.
Molt bona feina. Els textos m'han agradat molt, en especial aquests en forma de poema. He sentit predileccio per aquest primer, o ultim, en el mateix moment de llegir-lo.
Gràcies Esteve!
En breus em passo pels teus blogs! :)
m'has fet recordar un text de W.Blake que fa temps que vull penjar a Semirea.
és un dels primers que llegeixo a la lectura que tens gravada.
doncs sí, les coses requereixen el seu temps adequat; en el fons és com cuinar bé.
Publica un comentari a l'entrada