Baixarem les escales dels somnis
a poc a poc
per no ensopegar amb els nostres desitjos.
L’escaleta grinyolarà de pena
perquè no deixem els anhels al terrat.
Però el que ella no sap
és que els hem ficat al llit i els hem tapat
amb les mantes flonges de l’esperança
perquè la lluna amb el seu oval
els gronxi la nit il·luminada
per si demà o més tard
podem tornar al seu encontre.
Pujarem les escales dels somnis
a poc a poc
per no ensopegar amb els nostres desitjos.
Raquel Riba, 24 d’Octubre de 2009
1 comentari:
què bonic!!!
m'ha encantat! és màgic, és dolç, és vital... és: Raquel.
Publica un comentari a l'entrada