divendres, 16 d’octubre del 2009

Les paraules de l’ànima


Sonen les paraules de l’ànima
com petits tresors amagats.
Deixen al seu pas
un lleu camí d’aigua salada.

Amb llengua i llavis saborejo
la salabror dels teus sentiments.
Salpiquem un poc el nostre amor
per a poder desgutar-lo amb més fruïció.

Sonen les paraules que podria dir jo
amb una veu que no és la meva.
Diuen que hi ha una flama
que cap aigua apagarà.

Beso cada paraula
com a petit homenatge
a la nostra llengua
que parla
i besa.

Acaricio el teu rostre
i m’abraço als teus ulls:
vull anar de bracet de la teva mirada
i veure el món com el veus tu.

Sonen les paraules de l’ànima
i desapareix el món del voltant.
Som mots que dansen
l’amor de l’esperança.


Raquel Riba, 19 de maig de 2009

3 comentaris:

Natxo ha dit...

ídem!

m'agraden molt:
Acaricio el teu rostre
i m’abraço als teus ulls:
vull anar de bracet de la teva mirada
i veure el món com el veus tu.

què genial aquell cap de setmana a Tossa de la foto!.

Raquel ha dit...

M'agradaria molt repetir-ho per les mateixes dates i tenir la mateixa habitació...amb la nostra mar dansant davant nostre tot el dia i la nit...

Magda ha dit...

Ai Raquel, ja tens raó que de vegades l'amor és dolç i de vegades salat...

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons