Avui el Sol no hi és
i corre aire fresc.
Un dia d’aquells que m’agraden.
D’aquells per enyorar.
L’estiu s’acaba
i tu no hi ets.
Si fossis aquí…
No deixo de somniar-te.
És dolorós
no poder tocar-te
quan no hi deixes de ser.
No puc.
On ets, amor?
Tinc milers de bocins teus
escampats per aquí.
M’esforço per somriure
i a cada intent em trenco en res.
Fa mal un somriure sense tu.
T’enyoro.
T’espero.
Sento com rius dins meu
i m’acaricies l’interior
perquè estigui tranquil·la.
Saps què?
M’agraden aquests dies
per sentir-te ben dins
encara que sembli dolorós
és bonic.
Ets preciós.
M’agrada sentir
com
a cada instant
t’estimo
més,
encara més.
Raquel Riba, 13 de setembre de 2008
i corre aire fresc.
Un dia d’aquells que m’agraden.
D’aquells per enyorar.
L’estiu s’acaba
i tu no hi ets.
Si fossis aquí…
No deixo de somniar-te.
És dolorós
no poder tocar-te
quan no hi deixes de ser.
No puc.
On ets, amor?
Tinc milers de bocins teus
escampats per aquí.
M’esforço per somriure
i a cada intent em trenco en res.
Fa mal un somriure sense tu.
T’enyoro.
T’espero.
Sento com rius dins meu
i m’acaricies l’interior
perquè estigui tranquil·la.
Saps què?
M’agraden aquests dies
per sentir-te ben dins
encara que sembli dolorós
és bonic.
Ets preciós.
M’agrada sentir
com
a cada instant
t’estimo
més,
encara més.
Raquel Riba, 13 de setembre de 2008
1 comentari:
Sempre ara més...
Cal ésser com Jano i trobar el costat de la llum quan la foscor ens envolta: en l'absència -tot i que l'altra hi és encara que no sigui corpòriament- ens fem més forts gràcies al nostre amor en expansió infinita.
És dura i difícil l'absència...
Publica un comentari a l'entrada