Estimar-te és un instint de pàtria.
El poema que avui penjo de Vicent Andrés Estellés m'ha fet recordar un de molt especial per a mi. Per això he volgut escriure els primers versos com a encapçalament.
El poema que avui penjo de Vicent Andrés Estellés m'ha fet recordar un de molt especial per a mi. Per això he volgut escriure els primers versos com a encapçalament.
El teu cos
és el meu país;
la terra de les meves arrels,
la meva història
i les llegendes.
Natxo Barrau i Salguero
No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
Vicent Andrés Estellés
6 comentaris:
Gràcies per relacionar-me amb un poema d'algú que és una veu dins la nostra llengua.
Que potser pot exisitr més pàtria pròpia que la persona a la que estimem?
Gràcies a tu per fer-me gaudir tantíssim regalant-me aquestes paraules tan absolutament sublims.
:)
a tu per inspirar-me-les.
alguien sabe cual es el tema de este poema??
A l'anònim que planteja la pregunta de la temàtica del tema del text voldria respondre-li que tot text té el significat que el lector li doni. Ara bé, si el que volem és saber la intenció de l'autor, és a aquest, (i no els comentadors) qui ho sap.
Personalment crec que la temàtica del text és l'amor a la pàtria, ara bé, aquesta és tant la nació, el país que ens dona vida com el cos de la persona estimada a qui hem decidit pertànyer. I amb això, podem jugar imbricant significats i significants.
Sí, a veure, en aquest poema, al contrari del que puga semblar, no es parla de la persona estimada (o almenys, després d'analitzar-lo, això he conclós). Es tracta més bé d'una personificació del país, més que estimat per l'Estellés. Fins i tot quan diu "No puc dir el teu nom. O el dic negligentment" em porta a un temps de censura i de prohibicions, on no podies dir tranquil·lament ni oberta "País Valencià", en absolut. O no l'anomenaves o l'havies d'anomenar "Región Valenciana", o com fos, o siga, l'havies d'anomenar negligentment.
Publica un comentari a l'entrada