Sé que arribarà el moment
de no plorar-te fent el llit
ni esmorzant, ni cuinant.
Que quan et recordi
faré un gran somrís
i em sentiré feliç
per seguir portant-te en mi.
Però mentrestant, sisplau,
deixa que et plori
a cada instant.
Raquel Riba i Raja, 13 de Novembre de 2009
4 comentaris:
Estic absolutament corpresa. No sé que dir.
Ànims, guapa!!
Gràcies.
Al principi és molt dur; però el temps el que fa és de sedàs per deixar sols espai per els bons records.
La teva capacitat per reflectir segons quins sentiments és absolutament ingent.
Gràcies vida. :*
Publica un comentari a l'entrada