qui malgrat els entrebancs
pel verí de la pròpia ment
mai no us heu deixat vèncer.
És difícil tenir lucidesa
si a cada moment
et fan veure les barreres
que et separen dels altres.
Immersos dins un món paral·lel
aneu pas a pas per la vida
intentant fer d’aquests petits problemes
el més normal dels actes personals.
No enteneu de malalties mentals,
sabeu tot el que us cal per viure.
No voleu sentir parlar d’anormalitats,
diferència és sinònim de riquesa.
Raquel Riba, 28 d’Abril de 2008
3 comentaris:
Sempre endavant!
Quin camí? Tot recte! (oi Carmeta?).
M'agrada; tant de bo l'hagués tingut moltes vegades al cap en comptes d'altres "idees"...
Altres idees? Què vols dir?
quan es sent una mica "vençut" per la situació, enfonsat, etc.
Publica un comentari a l'entrada