A poc a poc
cauen les paraules
que, sense esma,
escric.
Trista.
La meva vida cau
mica en mica.
Camino
sobre vidre trencat.
Dolor.
Dolor d’entranya esquinçada.
Olor de fàstic,
ranci.
Esbufecs.
Anhelo la teva mirada.
Espurna.
Em sento la veu tallada
pels sanglots de l’ànima.
T’enyoro.
Instants perduts.
Llampec.
Vida.
Vida meva.
Cors de paper
mullat.
La pluja no cau,
que puja.
Bogeria.
Amor.
Mots morts
oblidats al pou de l’espera.
Tard.
S’ha fet tard.
Raquel Riba, 18 de juny de 2009
1 comentari:
t'ho torno a dir, m'encanta la teva capacitat de transmetre el dolor i sensacions similars.
"mots morts" sublim
Publica un comentari a l'entrada