Quan el temps s'escoli
entre les escletxes de la pell
ens farem temps acumulat,
record ambulant;
i ens quedarem immòbils
restant a l'espera de l'últim instant
callats i pensatius
amb els ulls caiguts,
però amb el cap ben alt.
entre les escletxes de la pell
ens farem temps acumulat,
record ambulant;
i ens quedarem immòbils
restant a l'espera de l'últim instant
callats i pensatius
amb els ulls caiguts,
però amb el cap ben alt.
Raquel Riba, 24 de Març de 2009
3 comentaris:
sempre amb el cap ben alt.
ens farem temps que ha passat; però que l'hem viscut junts. per sempre...
És maquíssim. M'ha agradat molt. El pas del temps, l'envelliment de les persones i la dignitat. Un gran tema.
Un gran tema poetitzat d'una manera magnífica Raquel, la visió que el temps s'escola per la pell...
Tens la visió dels poetes, la que va més enllà de les formes que ens envolten.
Publica un comentari a l'entrada