Em miro el melic
i et veig.
Amb els dits
vagarejo fent cercles
i rius.
La meva petita cova
és l’espai triat
per protegir-te sempre.
Habites l’espai còncau.
Viatges en mi,
en el teu melic, ja.
Melic menut
i tu t’hi fons.
Raquel Riba ,
16 de novembre de 2008 – 14 d’Octubre de 2009
4 comentaris:
sí, em fonc en i amb aquest melic preciós que tens...
si no puc deixar de mirar la fotografia...
mua
al veure que avui 'nava de melics, he recordat un poema de Théophile Gautier intitulat, també, El Melic:
Melic, t'estimo, astre del ventre,
ull blanc al mig del marbre obrat,
i que l'Amor posava al centre
del santuari on ell sol entra
com un segell de voluptat.
M'agrada que hi visquis i t'hi fonguis. M'encanta que m'habitis.
El poema molt munic. :)
m'encanta que ens habitem...
:) :*
Publica un comentari a l'entrada