És tan genial sentir-se plenament feliç
i tenir somriures tontos per la cara...
I encara més quan et pots expressar lliurement i proclamar-ho als quatre vents!
No trobeu?
M’agrades quan em fas aquella veueta
tan teva i tendra.
De vegades, quan em parles
i estem estirats i no ens mirem,
tanco els ulls per escoltar-te.
Si tinc el cap sobre el teu pit
ressones i et puc sentir les paraules per dins.
Tu no ho veus,
però altres vegades, en aquests moments,
se’m tornen els ulls d’aigua
i regalimo la dolçor d’estimar-te.
tan teva i tendra.
De vegades, quan em parles
i estem estirats i no ens mirem,
tanco els ulls per escoltar-te.
Si tinc el cap sobre el teu pit
ressones i et puc sentir les paraules per dins.
Tu no ho veus,
però altres vegades, en aquests moments,
se’m tornen els ulls d’aigua
i regalimo la dolçor d’estimar-te.
[...]
Raquel Riba, 24 d'Octubre de 2008
2 comentaris:
I tant que és genial. Quan es pot s'ha d'aprofitar. Personalment m'encanta l'expressió "relagimar de dolçor" ^_^
a mi també m'encanta, ho saps?
i aquest poema, la versió íntegra, com ja saps, és a la paret del meu costat del llit; per així, junt amb d'altres, poder dormir bressolat per les teves dolces paraules...
gràcies per una passejada tan maca.
Publica un comentari a l'entrada