Llavis de móra,
llengua de gerds.
Corren cireres pel teu ventre,
polpa de préssec.
Menjo la maduixa del teu melic.
Ets melmelada dels sentits.
Mirtils a les comissures,
dents de magrana,
pell de setí.
Des dels teus ulls cítrics
mires el meu fruit:
confitem-nos, empalagosament,
amb les mans de saba
i els peus de bri.
Raquel Riba, 25-26 Maig 2009
1 comentari:
Un altre dels poemes que tinc penjats... jejeje
m'encanta ésser aquesta macedònia per tu.
mua
Publica un comentari a l'entrada