Les paraules de l’ànima

Sonen les paraules de l’ànima
com petits tresors amagats.
Deixen al seu pas
un lleu camí d’aigua salada.

Amb llengua i llavis saborejo
la salabror dels teus sentiments.
Salpiquem un poc el nostre amor
per a poder desgutar-lo amb més fruïció.

Sonen les paraules que podria dir jo
amb una veu que no és la meva.
Diuen que hi ha una flama
que cap aigua apagarà.

Beso cada paraula
com a petit homenatge
a la nostra llengua
que parla
i besa.

Acaricio el teu rostre
i m’abraço als teus ulls:
vull anar de bracet de la teva mirada
i veure el món com el veus tu.

Sonen les paraules de l’ànima
i desapareix el món del voltant.
Som mots que dansen
l’amor de l’esperança.

Raquel Riba, 19 de maig de 2009