Fa anys que una estàtua em té el cor robat. És la que es troba enmig d'un estany d'aigua davant del Parlament. Aquest matí he anat a passejar pel Parc de la Ciutadella i l'he anat a veure. Ja no està envoltada d'aigua i això m'ha permès acostar-m'hi més per a fer fotos. M'he posat a escriure i a l'arribar a casa he buscat com es deia i qui l'havia feta. És Desconsol de Josep Llimona.
La dona estàtua nua immòbil
traça les corbes del seu cos
suau tacte a la mirada;
bella imatge el blanc cristal·lí.
La seva pell pedra
lluent als rajos de llum
s’esquerda fina
sobre l’aigua. Reflectida.
Les seves mans dures
s’agafen.
Agenollada als peus del llit
plora, desolada.
Se serveix dels seus cabells
per tapar la duresa amarga
del seu rostre. Gèlid.
Fins l’esquena li dol
de tanta duresa.
I els peus feixucs li pesen
i ensopega i cau a terra.
Raquel Riba, 18 d’Octubre de 2009
traça les corbes del seu cos
suau tacte a la mirada;
bella imatge el blanc cristal·lí.
La seva pell pedra
lluent als rajos de llum
s’esquerda fina
sobre l’aigua. Reflectida.
Les seves mans dures
s’agafen.
Agenollada als peus del llit
plora, desolada.
Se serveix dels seus cabells
per tapar la duresa amarga
del seu rostre. Gèlid.
Fins l’esquena li dol
de tanta duresa.
I els peus feixucs li pesen
i ensopega i cau a terra.
Raquel Riba, 18 d’Octubre de 2009
3 comentaris:
sempre m'havia agradat però fores tu qui em féu veure-la amb altres ulls.
molt maco el text.
gràcies.
El geni de Josep Llimona s'hauria de reconèixer més. A mi també em va captivar a les visites que feia a la Ciutadella. No es pot contemplar una escultura d'ell sense que es despertin sentiments.
Salutacions!
estic plenament d'acord, l'obra de Llimona mereix més reconeixement. tot un artista.
Publica un comentari a l'entrada