Avui dos fragments de dos escrits diferents:
[...]
Però després de fer i desfer,
una i altra vegada,
camins salvatges sobre la teva pell,
ets el pecat més sagrat.
una i altra vegada,
camins salvatges sobre la teva pell,
ets el pecat més sagrat.
[...]
[...]
Accepto, contra tota prohibició,
sabent que no és correcte.
I al fer-ho traspassem els límits
sabent que no és correcte.
I al fer-ho traspassem els límits
sentint-nos barruerament allibertats.
Raquel Riba, 14 de Juny de 2008
3 comentaris:
és la gràcia de trencar barreres i saltar-se les normes fent allò que més desitgem...
ja saps lo molt que m'agrada l'oxímoron "el pecat més sagrat".
molt gran també lo de "barruerament alliberats".
Jo ho sento constantment i ara per ara, estic passant una època de poca contenció. ¡Yupi!
Cal anar contracorrent quan ho sentim així. No és agradable contenir-nos si realment tenim unes ganes infinites de fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada