divendres, 1 de gener del 2010

Tu somreies...


Tu somreies
mentre jo et deia
que no, que no puc més.
I t’entortolligaves
amb les meves paraules
que esclataven en l’aire.
Jo et deia que no
i tu somreies
feroçment
mentre et suplicava
que et desfessis
dels mots salvatges
que brunzien
descalços
per la meva pell.

Raquel Riba, 1 de gener de 2010

5 comentaris:

Natxo ha dit...

Sembla que no, però és profund; i no ho dic pas per la foto.

Crec que pot tenir diferents i oposades lectures.

Magda ha dit...

Paraules que esclaten en l'aire...

...preciós!

Natxo ha dit...

Em privat m'havies demanat les dues interpretacions:

a) moment de somriure abans de dedicar-se a l'amor i els seus treballs

b) demanant acabar a una situació no plaenta però que qui la provoca gaudeix fent patir.

Ja sabem que depèn de qui i del moment, les coses es veuen de diferents formes.

Raquel ha dit...

M'agrada que segons la teva situació actual puguis interpretar les paraules d'una manera o d'una altra.

Per la meva banda, anava més per la segona opció.

Patricia ha dit...

Sempre trobes la manera d'expressar aquestes coses que costen tant d'explicar. Fantàstic!

 
Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons