Tu somreies
mentre jo et deia
que no, que no puc més.
I t’entortolligaves
amb les meves paraules
que esclataven en l’aire.
Jo et deia que no
i tu somreies
feroçment
mentre et suplicava
que et desfessis
dels mots salvatges
que brunzien
descalços
per la meva pell.
Raquel Riba, 1 de gener de 2010
5 comentaris:
Sembla que no, però és profund; i no ho dic pas per la foto.
Crec que pot tenir diferents i oposades lectures.
Paraules que esclaten en l'aire...
...preciós!
Em privat m'havies demanat les dues interpretacions:
a) moment de somriure abans de dedicar-se a l'amor i els seus treballs
b) demanant acabar a una situació no plaenta però que qui la provoca gaudeix fent patir.
Ja sabem que depèn de qui i del moment, les coses es veuen de diferents formes.
M'agrada que segons la teva situació actual puguis interpretar les paraules d'una manera o d'una altra.
Per la meva banda, anava més per la segona opció.
Sempre trobes la manera d'expressar aquestes coses que costen tant d'explicar. Fantàstic!
Publica un comentari a l'entrada