Trontolla el terra.
Es desperta un bram
de l’interior del món
que ensordeix els sentits.
Em quedo paralitzava
confosa entre els crits de la gent.
La ciutat es va destruint
sota els meus peus.
La gent que corre
no sap on va.
Jo els observo
i es desprèn de mi
una força d’últim instant.
L’escena caòtica
em fa riure d’absurditat.
Tants mil·lennis d’existència
per acabar, embogits per l’horror,
morint sense trobar el nord.
Raquel Riba, 21 de Desembre de 2009
El present és un regal
Fa 9 mesos
2 comentaris:
Una imatge forá divertida d'un final catastròfic de la humanitat.
D'on surt aquest poder absolut?
Només pot sortir d'un lloc: de la natura. Només ella té i tindrà el màxim poder sobre tot, encara que molts pensin que són els humans qui el tenen... Pobrets, viuen tan enganyats...
Publica un comentari a l'entrada