Tinc un desig furtiu
que ningú no sap.
Quan algú em parla
l’amago darrere meu
i així que puc
el torno a treure
per mirar-lo i admirar-lo.
L’amanyago tant com es deixa
i el pentino tot sovint
perquè quan arribi el moment
que tothom el vegi,
surti encisador
i conquereixi els cors
i convenci les ments.
Raquel Riba, 27 de gener de 2010
3 comentaris:
així que un desig furtiu... "mi tesoro"...
quantes tardes de fotos que arribaran...
Ens deixes amb la intriga, Raquel... i la foto magnífica.
M'agrada molt això d'amagar i de pentinar el desig, posant-lo maco per quan sorti a la llum.
Patrícia ^_^
Publica un comentari a l'entrada