quan intento descobrir
els motius de la fallida.
M'esgarrapo la pell
per trobar-me en algun indret
i no m'hi veig.
Em crido
cap a l'interior del pou,
però no em sento
i no hi ha resposta.
Em pregunto
on de mi dec ser.
Amagada de mi
potser em trobo aviat.
Com cansa retrobar-se.
Raquel Riba, 7 de gener de 2010
2 comentaris:
A vegades cal esgarrapar-se per tornar a connectar amb la realitat. És bonic retrobar-se a un mateix. És un procés llarg, doloros, que potser cansa, però que serveix per ser més honest amb un mateix i això sí que em sembla important.
Com sempre, genial!
Patrícia
Quin gran poema! Quin gran diàleg amb un mateix, cercant-se i no trobant-se: el gran quid de l'existència.
I sí, què difícil, i de vegades agradable, retrobar-se.
Publica un comentari a l'entrada